Tornar

Restos del Recinto Amurallado

IGPCV
12.077-9999-000004
Denominació
Restos del Recinto Amurallado
Municipi
MONCOFA
Comarca
LA PLANA BAIXA
Província
Castelló
Localització
En la población
Ús primitiu
Defensiu
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Muralles
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
05/10/04
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0011229
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

La primera cita documental que fa referència a Moncofa consta en la Crònica de Jaume I que relata la rendició dels castells d'Uxó, Castro i Nules. En ella s'indica que el pacte es va concertar prop de la Rápita, la qual tenia el nom de Macofa, en un figueral que pertanyia al castell de Nules. L'any 1251 Jaume I efeuda el castell de Nules i les seues terres a Guillem de Moncada, el seu lloctinent, qui al castell d'Onda, el dia sisé de les kalendas de gener de 1254, atorga carta de població del lloc de Moncofa a Bernat Mestre i trenta-set pobladors més, conforme als costums de Barcelona. En 1310 Ramón de Moncada embene el lloc de Moncofa situat en el terme de Nules a Bernat d'Esplugues, ciutadà de València, per denéu mil zinc cents sous i set censals. El rei Pere I adverteix anys després a Guillem Ramón de Moncada, sobre un nou tribut imposat per aquest als seus vassalls de Nules i Moncofa. Al no retirar-ho se li imposa una sanció de deu mil sous. L'any 1316 Gilabert de Centelles compra al seu sogre Ramón de Moncada el castell de Nules i les seues terres amb el lloc de Moncofa. El bisbe de Tortosa Berenguer de Prats concedeix a Gilabert de Centelles la meitat dels delmes dels fruits que s'estableixen en les noves terres de cultiu en la marjalería de Nules i de Moncofa i aconsella posar fites als límits de les noves terres. El monarca Alfons el Benigne en 1329 atorga als tutors de Gilabert de Centelles, la facultat d'assignar terreny a Moncofa per a construir l'església, així com la casa i hort per al rector. Durant el regnat de Pere IV, entre 1330 i 1340, es va alçar la muralla amb la finalitat de defensar la vila del bandolerisme i de l'atac dels pirates, que amb les seues incursions saquejaven a les poblacions costaneres. Durant el segle XIV es considera la platja de Moncofa com l'embarcador del senyoriu de Nules destacant la pesca com a activitat important. A mitjan segle XVI, els consells de Vilavella, Nules, Mascarell i Moncofa que formaven el senyoriu dels Centelles, alcen plet contra ells per a passar a la jurisdicció real aconseguint tal propòsit per real sentència en 1582. En la plana litoral que des de la costa mediterrània s'estén fins als peus dels primers contraforts orientals de la Serra d'Espadán, s'assentisca, a escassa distància de la mar, la vila de Moncofa, hui envoltada de naranjales. El recinte emmurallat de Moncofa disposava de dues portes d'accés, una al nord, el portal de Nules, i l'altra al sud-est, el portal de la Mar, amb una torre annexa. L'eixample urbà de mitjan segle XIX cap al nord i el sud respectivament seguint el vial que creuava la vila, obliga a derrocar gran part de les muralles, aprofitant els seus materials per a la construcció de les noves cases. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.