Murallas de Benaguacil
- IGPCV
- 46.051-9999-000005
- Denominació
- Murallas de Benaguacil
- Municipi
- BENAGUASIL
- Comarca
- EL CAMP DE TÚRIA
- Província
- València
- Localització
- En la población
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Muralles
Alonso Durá basant-se en el conjunt de testimoniatges materials, lingüístics i antropològics manejats en el seu estudi arqueològic del recinte emmurallat, situa la construcció de les muralles de Benaguasil en temps del rei Muhamed Ibn Sa´d Ibn Mardanis (1147-1172) i que el califa almohade Abu Yusuf Ja´qub al- Mansur (1184-1199) va reforçar i va millorar donant-los l'aspecte que van oferir davant els cristians en 1237. En aquest any 1237, arran de la conquesta pel rei Don Jaume I apareix Benaguasil en el llibre del Repartiment com a vila (població emmurallada i amb mesquita) que tenia a més un castell. Durant l'estiu de 1348, les viles de Paterna i Benaguasil es van alçar en armes contra la Unió. Els unionistes van atacar Paterna i la van prendre per assalt. Benaguasil va ser voltat i talats els camps del seu terme municipal. Don Pere de Jérica, Governador de València, que encapçalava el grup de nobles favorables als interessos de de el rei Pere II, va acudir amb les seues hosts en socors de Benaguasil i va obligar els rebels unionistes a alçar el cércol. Alguns anys més tard en 1403, durant les lluites entre les cases nobles valencianes dels Centelles i els Vilaragut, aquells es veuen obligats a eixir de València i es refugien com sempre a Benaguasil. La confiança en la fortalesa del seu castell i de les seues potents muralles, s'adverteix en el nombre de vegades que la citada família es va acollir a la seua protecció fins a l'any 1412 en què van finalitzar les lluites, amb la victòria dels Centelles. Les instruccions donades per Pere II el del Punyal, que en 1364 va manar que: Els castells murs o fortalezes de Benaguazir.... templa derrocades de present que ia no puxen esser tornades.... i per l'emperador Carles I en 1527, arran de la revolta dels moros de Benaguasil perquè destruïren les muralles i el castell, no van ser dutes a terme, ja que en les cartes de poblament de 1611 i 1613, els nous pobladors tenien l'obligació de conservar per sempre i a les seues expenses, les muralles, portals, portes i presó (castell) de la vila. El recinte emmurallat apareix de nou citat en un plec de contestació a les condicions de repoblació oferides pel Duc de Segorbe, en una modificació a la carta de poblament de 1611 al punt XXXII, els pobladors supliquen al Duc que ordene rebaixar les muralles perquè entre l'aire. A partir del segle XVIII es produeix un gran creixement demogràfic que continua durant tot el segle XIX, continuant fins a la dècada del 1940-1950, en la qual es va registrar un espectacular creixement humà. Això va implicar la ruptura de la trama medieval existent, amb la desaparició de restes del recinte emmurallat. Benaguasil es troba a la comarca del Camp del Túria, a uns 22 Km de la capital de la província. S'assentisca als peus del Montiel, turó que domina la gran horta solcada per una densa xarxa de séquies alimentades per un assut situat a l'esquerra del riu Túria. La seua àrea urbana ocupa aproximadament el centre del quadrilàter que formen les poblacions de Riba-roja de Túria, La la Pobla de Vallbona, Llíria i Vilamarxant. (Descripciób basada en els estudis d'Aurelio Alonso Durá). Es tractava d'un imponent recinte emmurallat de sòlida i grandiosa construcció, disposant segons Alonso Durá de 25 torres, tres portes i un fossat que el circumdava. Les muralles estaven construïdes en tapial, sent el seu gruix segons s'ha pogut constatar de fins a tres metres, sent la dimensió de 2,50 m la més repetida en tot el seu perímetre. L'altura era de 13,05 al llarg de tota ella, excepte a les torres de cantonada i en les de l'anomenat portal de València, on els merlets es trobaven a uns 4,50 m, sobre la resta de les torres. El tapial presenta un separació de 185-190 cm i 93-95 cm la vertical, estant construït en mampuesto i argamassa, o en arena i graveta i argamassa. De les 25 torres que posseïa, dues d'elles eren de planta circular i la resta quadrangulars. Quant a les portes del recinte, hi ha constància que fins a l'any 1620 hi havia tres portes: el portal de València, el de Benissanó i el de Vilamarxant, també dit de les Eres. El Portal Nou (Porta Nova) popularment anomenat El Portalet, evidència que no pertany a l'època fundacional i que va ser obert posteriorment tant és així que no es troben referències escrites d'aquest portal fins a principis del segle XIX. L'existència a Benaguasil, des de temps immemorial, d'un carrer anomenat popularment De la séquia, que extramurs es manté paral·lela a la muralla urbana en una part del seu traçat i el fet que en el baix llatí es denominara séquia o cequia al fossat de les muralles indicava que aquest element defensiu existia a Benaguasil. Alonso Durá va confirmar aquesta hipòtesi en els seus estudis arqueològics, arribant a la conclusió que el fossat va poder tindre aigua corrent de manera contínua envoltant la població i que la seua amplària seria de 14 a 15 metres, així com la seua profunditat de 3.30 a 3,50 metres. El recinte emmurallat es conserva en un elevat percentatge del seu recorregut. L'estat de conservació varia d'una parcel·la a una altra, però es conserven vestigis tant materials, com a virtuals o documentals en quasi tot el seu traçat. (C. Pérez-Olagüe)
Plànol
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.