Teatro Serra

El 24 de Febrer de 1895 es va inaugurar el Teatre Serra, construït gràcies a la iniciativa del matrimoni Vicente Serra Canós i Antonia Ballester Arenós. En el moment de la seua construcció era l'únic teatre local, destinant-se posteriorment al cinema. En l'actualitat és propietat de la Parròquia de la Nativitat d'Almassora, per qui s'ha reformat, i es destina a centre parroquial. Presenta una façana ordenada en tres eixos, el del centre doble, sobre els quals es col·loquen els buits. La planta baixa s'ha modificat: encara que es manté la situació s'han eliminat els buits originals, quedant només una finestra i una porta d'entrada molt poc adequades a l'edifici. En planta primera un balcó corregut que ocupa tot l'ample de la façana, al qual obrin els quatre finestrals. En planta segona, els mateixos quatre buits, de dimensions una mica menors i amb ampit de reixeria en comptes de balcó. La separa de la planta primera una àmplia marquesina metàl·lica, que protegeix l'àmbit del balcó i al mateix temps el d'accés a l'edifici. Una banda de relleus decoratius remata la façana juntament amb les xicotetes mènsules que subjecten la cornisa i un peto de balustres i frontó corb, amb quatre estàtues al·legòriques a manera de pinacles. El tractament de la façana és un esquerdejat de color, sobre el qual es dibuixen en blanc els elements decoratius. Les reixes i les fusteries són originals, de bona qualitat, excepte les de la planta baixa, que serien convenients de recuperar. L'interior manté la distribució original. La sala, encara que de dimensions xicotetes, és una versió reduïda d'un xicotet teatre d'òpera. L'estructura interior és metàl·lica, realitzada per la "societat Material de Ferrocarrils i Construccions", la mateixa empresa que va construir la del Teatre Principal de Castelló. L'escena és rectangular, amb un arc carpanell. Tant la zona de l'escena com els fronts dels balcons presenten relleus decoratius, senzills però adequats, amb motius d'aire clarament modernista. En el vestíbul existeix un mural del pintor local José Mingol, representant una romeria a l'Ermita de Santa Quiteria. Tant a l'interior com en l'exterior es tracta d'un edifici senzill, de correctes proporcions i un bon nivell decoratiu, que representa una important aportació al seu entorn urbà, a més de significar una part insubstituïble de la memòria cultural i de la història d'Almassora dels últims cent anys.