Masía Fortificada Torre Calatrava
- IGPCV
- 12.032-9999-000014
- Denominació
- Masía Fortificada Torre Calatrava
- Municipi
- BORRIANA
- Comarca
- LA PLANA BAIXA
- Província
- Castelló
- Localització
- Avd. de la Marina, 3
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Edificis agrícoles o residencialss fortificats
La Torre es troba situada a l'est del perímetre de la Ciutat de Borriana, i al costat del marge dret del Riu Anna o Sec enmig de camps de cultiu. En els voltants de la torre es troben restes arqueològiques d'època islàmica. Històricament per donació de Sr. Jaume I el mes d'octubre de l'any 1233, tot el marge dret del Riu Sec a Borriana, des del poble a la mar, va pertànyer a la castellana ordre de Calatrava, dins de la demarcació de la qual van figurar els rafales d'Huaradajub, Arayz, Abinsalmo i Algebeli. L'encàrrec de Calatrava va dependre del Comensador d'Alcanyís: Frey Álvaro Fernández; però l'any 1391, Andrés Castellán i la seua dona Sancha Jiménez de Lumbiere, pels molts i bons serveis a aquesta Ordre, van rebre, per a tota la vida, totes les heredades que aquesta posseïa a Borriana, les terres de les quals continuaven aconseguint, per llevant, la mar. El blasó dels calatravos, sobre marbre blanc, es guarda a l'interior de l'edifici i va estar situat, fins a la restauració d'aquest complex arquitectònic, en el parament NO del viatge casalot, al costat del camí del Grau. Torre i casa annexa van ser respristinados l'any 1973. La torre és, en la seua obra medieval (la seua meitat inferior), de maçoneria. Té planta quadrada, de 3,85 metres de costat, aconseguint una altura de 16,85 metres. Consta de dos pisos, ascendint-se al principal per una escala, de maçoneria, que descansa, fins a la segona planta, sobre una falsa volta fabricada amb lazas de pedra, a la manera com el fan les construccions rupestres del Maestrazgo, a partir de la qual la torre usa en els seus paraments mestres una fàbrica de rajoles. En ella s'obrin les finestres, una per cada cara, d'arc rebaixat, que fins a l'any del seu repristinación eren d'arc conopial, possiblement per influències historicistes de la primera meitat del XIX. Sota aquestes s'aprecien les restes del que van poder ser sengles matacanes. Després s'aconsegueix la tercera planta, ja exterior, per una escala de mà, on advertim un ampit sense merlets, en el llenç de ponent dels quals existeix una xicoteta espadanya per a cridar als jornalers en cas de perill, i en el de llevant una senzilla gàrgola pètria, i en l'aresta dels paraments N. i E. un canecillo i una abraçadora de ferro sosté l'asta, de vell tronc, que enarbora la banderola de l'ordre. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.