Castillo de Agres
- IGPCV
- 03.003-9999-000011
- Denominació
- Castillo de Agres
- Municipi
- AGRES
- Comarca
- EL COMTAT
- Província
- Alacant
- Localització
- Cima en la vertiente norte de la sierra de Mariola
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
Agres va ser una antiga alqueria musulmana conquistada en 1248 per Jaume I. Donada en principi a la família de Pelegrí Baldoví, a causa de la revolta d'Al-Azraq el poblament efectiu no es faria fins a 1256 mitjançant carta de poblament atorgada per Ximén Pérez d'Arenós. El terme municipal i el seu castell van ser propietat de la Corona, passant després per diversos propietaris, entre els quals es van comptar Joan Roiç de Corella i la família Calatayud de Xàtiva. En 1633 el territori quedaria vinculat al comtat de Cirat. Es troba situat en el cim d'una penya a una altura superior a huit-cents metres. Aquest cim d'altura relativa queda situada en el vessant de la vessant nord de la serra Mariola. L'altura del seu emplaçament és inferior a la dels cims circumdants, malgrat la qual cosa permet obtindre el control sobre un extens territori de la vall situada al peu d'Agres, el conjunt urbà de la qual es desenvolupa a menor altura que el castell. Es tracta d'un típic castell roquer. Consta de dos recintes perfectament diferenciats. L'albacar es desenvolupa en les cotes més baixes, aprofitant un espai de superfície àmplia i lleugerament plana, emplaçat en el vessant nord. En ell s'aprecien les restes de murs que defineixen el contorn i la presència d'un recinte gran que correspon a les construccions de tipus conventual que van construir des de finals del segle XVI els monjos franciscans. Allí queden les estades i l'església composta per dues naus adossades de tipus longitudinal, al fons d'està es destaca el cambril cobert amb una cúpula sobre petxines. Aquesta església té el reconeixement de Bé de Rellevància Local en virtut de la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià. A cota topogràfica superior, en la mateixa cresta i sobre una superfície de forma triangular, disposada en direcció aquest oest, es troba el recinte del castell, on queden restes d'aljub, torres i muralles construïdes en tapial realitzades en altures diferents. La mateixa dificultat d'accés a aquesta zona constitueix el seu millor defensa davant un atac agressiu. En aquest lloc es pressuposa l'existència de restes del castell enterrats. Es conserven els murs que defineixen el contorn exterior, quasi íntegrament. En el recinte superior queden restes dels elements que van constituir algunes dependències. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.