Tornar

Muralla Carlista de Soneja

IGPCV
12.106-9999-000002
Denominació
Muralla Carlista de Soneja
Municipi
SONEJA
Comarca
ALTO PALANCIA
Província
Castelló
Localització
C/ de la Parra y C/ Almedíjar
Època
S.XIX (1839-1840)
Ús primitiu
Defensiu
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Muralles
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
11/05/11
Data Publicació BOP
14/05/11 Vore BOP
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
24/03/11
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
18/01/12
N° Inscripció Ministeri
28404
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

Soneja va ser objecte dels atacs de l'exèrcit carlista. Al juliol de 1836, José Miralles, àlies El Serrador, nascut a Vilafranca, amb una facció de 2.400 infants i més de 200 cavalls, va baixar del Maestrazgo i saquejant els pobles d'Alfara, Algar i Sot, va arribar a Soneja. El dia 17 va entrar a Soneja on tots els homes útils havien escapat, i els nacionals s'havien refugiat a Segorbe. Els carlistes van saquejar i van calar foc a la població caient assassinats diverses persones als afores de la població. El vicari de Torcas, Don José Soriano, amb uns altres va guiar al General Grases fins a trencar foc sobre els carlistes, sent aquests derrotats. Després de la crema de Soneja, la població va emigrar cap a València i Segorbe. El General Narváez amb una columna de 3.500 homes van aconseguir allunyar els grans nuclis carlistes, encara que van tornar a aparéixer merodeadores però no van tornar a envair la població. A la fi de 1838, la tradició popular compte que Soneja va ser saquejada per l'exèrcit de Gràcia. Donat l'acarnissament dels carlistes amb la població, aquesta es va començar a emmurallar a la fi de 1839 i principis de 1840. Els recintes emmurallats emboliquen el nucli històric de la població de Soneja, en la qual hui es troben diversos eixamples d'aquest. En la Història de Soneja de Félix Iquino Parra, pàgines 183 a 186, es descriuen els recintes emmurallats que es van conformar en aquest moment històric i es transcriu a continuació: Prendrem com a punt de partida la trinxera amb porta que tancava el carrer anomenat llavors Major i una mica abans, del Barranc, continuant a la dreta mirant al camp. La trinxera se secundava per esquerra i dreta a les cases de Justo Martínez i Joaquín Miravete continuant aspilleradas aquesta i la de Ramón Gómez, hui de Miguel Angel Gil Soriano, fins al carrer de Sant Roque o de la Venda que estava tancada per un fort parapet, amb banquet de pedra seca. Les tres cases següents diuen que com tenien porta al camp, no les aspillearon ignorant-se com es defensarien interiorment; jo supose que tindrien tabuadas les dues portes comunicant-se per darrere obrint forats en els corrals i estarien en condicions de defensa els balcons i finestres, a continuació venien tres corrals de Miguel Blay, Manuel Marín i un altre xicotet i després el de Ramón Piquer, cantonada al carrer del Romà, tots quals es van fortificar. El carrer del Romà es tancava amb trinxera sense pas que arrancava del corral de Ramón Piquer a un altre corral, hui casa de Francisco Gavarda, continuant una casa xicoteta de Tomás Blay que feia cantonada al carrer de l'Olivera, tancada també amb una trinxera que eixint d'aquesta cantonada es recolzava en l'oposada de vèrtex del carrer de l'Horta que quedava també tancada a la casa de Miguel Martínez, hui crec de Lorenzo Gil, seguint després fortificades l'esquena de les cases del carrer de l'Horta i formant un angle recte, continuaven atrinxerades des de la casa de Vicente Bolós l'esquena corrals de les cases del carrer Nou, fins a la de José Puig, seguint fins al corral de la casa de Vicente Gil Muria al carrer de les Eres. El carrer de les Eres es defensava amb una trinxera que la tallava perpendicular des de la casa referida fins al corral de Cipriano Gil, deixant fora en aquest espai dues cases que es trobaven separades. En el corral de Cipriano Gil, es va col·locar una reguarda per a vigilar el camí de Segorbe per la Teixiria la reguarda del qual tenia la retirada per un passadís obert a la casa de Rosa Aparicio per la seua esquena, continuant després la línia defensiva, pel carrer Nou fins a la mateixa casa de Rosa Aparicio d'on eixia un parapet amb porta, que va portar el nom de portal de Segorbe. La trinxera acabava a la cantonada de Joaquín García, tancant el carrer Nou i després pel corral aspillerado de Manuel Gil, arribava al carrer de la Penya que tancava una altra trinxera des d'aquest corral a la casa de María Gil Belarte, seguint després la casa de Francisco Gil (Pinica) i corrals fins al carrer de l'Allenador tallant amb parapet des de la casa de Juan Aparicio als pallers i corrals de Francisco Aparicio continuant atrinxerats els corrals i esquena del carrer de l'Horta, tancada com les anteriors, a la casa de mossén Soriano i després poc abans de l'almàssera, eixia en angle recte una muralla tapia d'uns quatre metres que seguidament torçava cap a la dreta en un altre angle recte continuant paral·lela a les cases fins a la séquia, on torçava novament a la dreta secundant-se a la casa de José Ros continuant corrals i muralles fins a l'Allenador del Doll i la fàbrica d'Aiguardent de Miguel Gil, on hi havia un altre retingues vigilant el que anomenava el portal del pas d'Almedíjar. La trinxera acabava en l'almàssera del Salvador de Felipe i des d'allí al pou s'estenia una tàpia aspillerada al carrer dels Horts. Des del pou que tenia una garita de sentinella, tancava el carrer Llarg una trinxera que acabava a la casa de Ramón Rivas, en la trinxera de la qual s'obria el portal del Pou, amb la seua reguarda corresponent i continuaven fortificades l'esquena de les cases d'Arnau, Miguel Martínez i la vídua de la perdiu tancant amb parapet el carrer de València, el corral de Miguel Aparicio i corrals del carrer de les Ànimes, fins a la casa de José Gil (sagristà vell) en què es tallava el carrer de les Ànimes amb trinxera que seguia fins al carrer de Felipe Piquer. Des d'aqueixa casa seguien els corrals de Miguel Gorriz fins al carrer del Rosari tancada també i després altres corrals, el de mossén Blas, la casa de José Aparicio i una trinxera que defensava el carrer del calvari fins a la casa de Miguel cabrer seguint després a esquena de les cases del carrer del Barranc fins a la casa de Justo Martínez que doblegant a la dreta, trobava el portal del qual comencem, amb la seua reguarda corresponent. Com pot veure's de seguida, aquest recinte tan extens, tenia molt mala defensa, perquè si bé per la seua part nord el terreny era més baix amb les hortes, sense haver-hi caseriu fora del recinte; perquè l'hort i casa número dues del carrer de la Foguera no existien, sent una era de pa trillar crida de Gaspar, en canvi per l'ES i SOTA, ho dominaven diversos monticles i deixen fora algunes cases i l'ermita de San Francisco edifici bastant sòlid en què podia molt bé secundar-se qualsevol força atacant. El segon recinte, començava en una trinxera amb porta que tancava el carrer del Barranc, des de la casa de Miguel Camilleri a la de Cristóbal Martín, continuant atrinxerades les cases de la part de la dreta del carrer Nou fins al carrer de l'Horta tancada amb una trinxera com l'anterior de la casa de José Martín a la de Ramón Gómez, després esquena de les cases del carrer de l'Horta, fins al carrer de la Peñacerrada, amb un tambor i continuaven esquena del mateix carrer, fins a la muralla del primer recinte seguint fins al pou. Es van atrinxerar les cases del carrer Llarg en la seua esquerra des del pou al carrer Tres Revoltes que es va tapar amb trinxera de la casa de Miguel Bolós a la de Miguel Gil continuant des d'aquesta casa a la de Pepa Ramón, una trinxera amb tambor i pas, seguint després la línia de cases fins al carrer del Palau, també tancada continuant per les cases fins a la trinxera de partida. De les condicions de defensa d'aquest recinte, poc hem de parlar però si indicar que tenia punts molt febles com els del carrer de l'horta i molts altres dominats per les teulades de les cases immediates i frontereres. El tercer recinte el constituïa en realitat l'església en les portes de la qual es van col·locar les reguardes de les guàrdies amb cobertes d'obra i teula. Des de la tàpia del cementeri antic a la casa del davant cantonada al carrer del Duc, que quedava aïllada per corrals, van tendir una trinxera amb porta que enfilava amb els seus focs, tot el carrer del Barranc. Van tancar amb muralles el carrer del Duc quasi a la seua cantonada al carrer del Barranc evitant una incursió atrevida per aqueix carreró a la del Palau. Atrincherose la porta del Palau que enfronta amb el carrer del Palau que va quedar coberta pels focs d'aquesta i barricaron completament la porta que del mateix palau obri a la plaça de l'església. Des de la casa abadia fins a la paret del palau van tendir una cortina d'obra forta aspillerada i van tancar amb una altra des de la cantonada de la mateixa casa a la cantonada de l'església. Finalment van obrir més la finestra del trasagrario i van construir un tambor sortint de maçoneria el pis de la qual van ser els xiprers que es van tallar en el calvari. Aquest tambor per la seua col·locació i altura, batia tota la plaça Major i les seues entrades però era xicotet per a un atac general. El pla original on es reflecteixen els anteriors recintes es conservava a l'Ajuntament de Soneja, va ser destruït en la guerra civil de 1939, i va ser publicat en Geografia General del Regne de València, Província de Castelló de Carlos Sarthou Carreres dirigida per F. Carreras Candi i publicada en 1923. Del text anterior i del pla publicat en la citada Geografia General es dedueix que els recintes emmurallats es van conformar amb la incorporació dels edificis limítrofs i alçant únicament els llenços de muralla imprescindibles entre ells en els trams que donen a les hortes, que són quasi els únics conservats. Es pot afirmar que dels anteriors recintes es conserven visibles pocs trams de muralles la majoria aspilleradas que es reflecteixen en pla adjunt. Han desaparegut un important tram de muralla que dona a les hortes del nord de la població i recentment, a la fi de l'any 2004, va ser demolit el tram situat en la poma cadastral per a l'obertura de la continuació del carrer Sant Antoni anomenada carrer San Miguel. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.