Castillo de Aljau
Es troba localitzat en una zona de pas i accés a Aspe Nou a l'altre costat del riu Tarafa. Hui al costat del mateix es troba el carrer Castillo que constitueix la vora urbana del barri denominada El Castell, que dona al riu citat i en les proximitats del Pont del Bany. El castell d'Aljau és una de les tres fortificacions amb les quals comptava Aspe el Nou, emplaçament situat en el pla en la segona meitat del s. XIII, després de l'abandó del castell del Riu, conegut com a Aspe el Vell. Està fortificació seria posterior (segona meitat del s. XIV) coincidint amb l'època en la qual a partir del tractat de Tordesillas en 1304, Aspe passa a la jurisdicció aragonesa, veient-se embolicada com tot el Vinalopó en la guerra dels Dos Pedros, Pere I de Castella i Pere IV d'Aragó, conflicte desenvolupat entre 1356 i 1369. La fortificació es compon d'un recinte interior de forma quadrangular compost per murs de tapial i del qual es conserva una porció, que conformaria la cantonada SW de l'edifici. Els dos murs que es conserven tenen una longitud de nou i dotze metres, perdent-se un d'ells per davall de l'edificació existent situada al NW. Són d'una altura que ronda entre els 1,20 m i 1,40 m pel que se suposa ens trobaríem davant un edifici de grans dimensions. Aquest recinte es troba envoltat per una altra línia de muralla, de la qual es conserva part d'una torre circular situada sobre el marge del riu Tarafa, i un poal, també de planta circular, units per un llenç de muralla, tot això executat amb fàbrica de maçoneria de blocs regularitzats (sillarejo) formada per pedres de llaura irregular i preses amb morter de calç, en les juntes de la qual s'observa la incrustació de xicotetes pedres per a recalce. Encara que la muralla exterior es conserva només parcialment, el segment que es manté és d'una espectacularitat manifesta, conservant l'alçat d'uns tres metres d'altura, sense comptar la fonamentació, i quasi dotze metres i mig de longitud. La fortalesa es troba unida a un assentament annex, en el qual destaquen una sèrie d'estades domèstiques comunicades, i des del qual es pot entrar per mitjà d'un accés en recolzada a la fortificació. Aquest accés conserva un llindar en maçoneria i dos pilars de rajola adossats als llenços de la muralla, que conformarien un arc, hui perdut. Entre les estades domèstiques s'han trobat una àrea de treball de metalls, amb algun forn i restes d'escòries de ferro, indicant certa activitat metal·lúrgica en l'assentament. (C.Perez-Olagüe, segons memòria d'Arpa Patrimoni S.L. i Luis Gaona)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.