Escudo de los Bono
- IGPCV
- 03.092-9999-000002
- Denominació
- Escudo de los Bono
- Altra denominació
- Escudo de la Casa José Bono
- Municipi
- MURO DE ALCOY
- Comarca
- EL COMTAT
- Província
- Alacant
- Localització
- C/ José Bono, 3
- Època
- S.XIX
- Tipologia
- Escuts - Escuts
El 18 de setembre de 1240, data anterior a la de la conquesta de la zona, Jaume I d'Aragó donava la vila de Muro a un musulmà de Xàtiva: Çalema Hoto. Després d'apoderar-se de la vall, molts senyors dels quals formaven les hosts del Conqueridor van ser afavorits amb possessions en el lloc. En 1291, el rei Jaume II va elevar a Roger de Lauria a la categoria de senyor feudal del regne de València amb la donació de la vila de Cocentaina i les seues alqueries, entre les quals figurava el lloc de Muro. El senyoriu va anar passant per les mans de les cases de Lauria, Jérica i de la real d'Aragó. El Rei Alfons el Magnànim va vendre la vila i baronia de Cocentaina a Eiximén Pérez de Corella en 1448, amb qui el senyoriu va entrar en possessió de la casa que major influència ha tingut en la seua història; encara hui els seus descendents ostenten el títol de comtes de Cocentaina. En el segle XVI Muro de Alcoy va ser la primera població de la vall, després de Cocentaina, perquè en 1520 comptava amb 330 cases, uns 1.500 habitants, en la seua gran majoria moriscos. Això, unit a mancar d'una defensa sòlida, va fer que patira amb especial cruesa l'atac dels agermanados. En 1574 l'església de Muro va ser erigida en parròquia i en 1584, Eiximén Pérez Rois de Corella i Mendoza, VI comte de Cocentaina, va concedir al poble de Muro el privilegi d'universitat, separada de la de Cocentaina. En l'última de les visites pastorals del Patriarca Juan de Ribera a Muro, única de la qual es conserva documentació, que va tindre lloc el 23 de juliol de 1607, la població tenia 340 cases de moriscos batejats, uns 1.300 habitants. Després de l'expulsió, Muro va quedar desert i els seus llogarets despoblats, passant les possessions d'aquells a les mans del comte de Cocentaina. El 26 d'abril de 1611, Francisco Rois de Corella, com a procurador de Gastón Rois de Corella, comte de Cocentaina, concedia carta de poblament a 17 pobladors residents a Muro. Les dures condicions d'aquesta carta serien una de les causes de l'esclat de la segona germania en 1693. En 1653 va morir l'última senyora Ruiz de Corella titular del comtat de Cocentaina, el qual passe al seu fill comte de Benavides. En 1706 Muro adquiria el títol de vila. Durant la Guerra de Successió es va mostrar partidària de l'Arxiduc Carles. Muro va formar part de la governació de Xàtiva fins a 1707, des de llavors fins a 1833 va romandre incorporat a la d'Alcoi. L'escut se situa en la façana d'un edifici que segons descripció del catàleg del Pla General d'Ordenació Urbana de Muro és com segueix: "Edifici principal de planta rectangular al qual s'afigen altres dependències com a cellers i magatzems. L'edifici principal consta de planta baixa amb entrada principal, cuina i menjador. En la planta noble hi ha dos nivells el primer que consta de despatx i habitació principal i un segon amb la resta d'habitacions. Conserva íntegrament tots els elements propis de l'edificació originària". L'escut de pedra, amb factura típicament espanyola, es troba vorejat amb motlura de mitja canya i dividit en quatre casernes. El primer sembla que correspon al dels Bo de Venècia, que, segons Vicente de Cadenes i Vicent en el seu Repertori de Blasons de la Comunitat Hispànica (Hidalguía 1969) Vol II, és un escut partit de plata i gules (no es distingeixen en la pedra aquestes atribucions). En la segona caserna es troba torre submontada de dues claus, en el tercer arbre amb un os rampant a cada costat i en el quart escut partit en tres bandes. L'escut es remata amb l'elm amb plomall, parany i collaret. Es troba flanquejat amb flors d'acant. Es troba en bon estat de conservació. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.