Núcleo Histórico Tradicional de Bèlgida

¿1248 alqueria i heretat que és diu Beldyja, a la vall d¿Albaida (LR, var. Veldiga); 1259 castell de Beldixa (BURNS 1975, 303 i 307, var. Beldesa); 1259-1275 castell de Beldiya (MF I, var. Boldixa, Boldida, Bellida, Beldesa, Boldixa). Segons Carme Barceló el topònim pot ser d'origen andalusí (xicotet poble). En ¿el llibre del Repartiment¿ se cita l'alqueria de Beldyja: en el Repatiment 1967 se li dona a Gil Garfon i deu companys de cavalleria, i trenta més d'infanteria, cinc i tres ¿jovades¿ respectivament en les alqueries de Beldyja i Monteche. La primera identificada com Bèlgida. Sembla bastant clar que coincidint més o menys amb l'actual centre històric de Bèlgida se situaria l'antiga alqueria islàmica de Beldyja. D'altra banda en el nucli urbà de Bèlgida és habitual que, en efectuar-se obres públiques i privades, es produïsquen descobriments de material arqueològic de manera dispersa, comunicades en el passat habitualment a M. Jornet mentre es va ocupar de la història local del municipi i recollides en les seues publicacions. El Sr. Jornet cita que en el nucli urbà en obres realitzades a principis del s. XX, es van localitzar dues destrals de pedra polida: carrer de la Nevera núm. 21 i en el 29 del carrer Nou. En el Palau del Marqués en 1910 en derrocar la ¿Torre de Ponent¿ es va localitzar un bronze de Claudio I, fill de Neró (41-54) n.e. En derrocar en el carrer Major núm. 26, en 1912 una de Felip I (245) n.e. al costat d'altres tres que desparecieron. Una altra de Constantí II (325-361) n.e. en uns enderrocs al poble. També van aparéixer durant els inicis del s. XX gran quantitat de ceràmica medieval islàmica i cristiana en: sant Roc, de la Lluna, Nova i a l'Església Parroquial.

Fotos

Plànol