Escudo de los Rodríguez de la Encina, Barones de Santa Bárbara de la Heredad de Santa Bárbara

L'Hereteu de Santa Bàrbara és una masia rural formada per conjunt d'edificacions, en la seua major part del s. XVIII, destinades tant a residència senyorial d'esbarjo i com a dependències pròpies de l'ús agrícola de la finca, dedicada al cultiu de l'ametler, olivera i uns altres fruiteres. La planta baixa del conjunt es destinava a celler, almàssera, quadres, magatzem, corrals i cotxera, sobre la mateixa en el cos de la residència senyorial es trobava la planta noble, que tenia accés directe des de la façana principal per mitjà d'una escala exterior. Sobre la porta d'aquest accés principal es troba l'escut del Baró de Santa Bàrbara. La casa en la façana principal de la qual es troba l'escut, sembla, pels escuts nobiliaris dels seus paviments, que va ser alçada en època de Don Esteban Rodríguez de l'Alzina i Tolosa casat amb Donya Josefa Colomer Aznar, filla dels marquesos de Colomer, el fill Don dels quals Félix-Joaquín Rodríguez de l'Alzina i Colomer va contraure matrimoni amb donya Luciana Ros d'Ursinos i Puigmoltó en 1737. L'escut dels Alzina o Rodríguez de l'Alzina va ser modificat a través de diverses generacions. La família té el seu origen en la localitat de Sepúlveda, on es troben referenciats des del 1429 en el seu enterrament que realitzen, amb les seues armes, en la capella de Saint Lucia, de Sepúlveda (Segòvia) i que són: D'or, una alzina amb dos llebrers de sabre rampants, bordura de gules amb huit creus potenzadas. Poden veure's en aquesta església, i a la seua casa del carrer Santiago i a l'església i cases que tenien en Olmillo, pròxima a Sepúlveda. Un net d'aquest Don Pedro, anomenat Pedro de l'Alzina i López de Mendoza, segundogénito, es trasllade a Pareja, llavors província de Conca, posteriorment a Huete i va transformar l'escut en el següent: D'or una alzina amb dos llebrers de sabre passants i mirant a l'alzina, bordura de gules amb huit asos. Podem prendre el canvi de bordura i posició dels llebrers, per brisura de l'escut a fi de diferenciar-se de la branca que va continuar en Huete. Esteban de l'Alzina i Tolosa, anteriorment citat, cinqué net, d'aqueix segon Pedro nomenat i natural de Ciudad Rodrigo on s'havia traslladat el seu pare, Caballero de Santiago i Governador d'Ontinyent, transforma de nou l'escut i és el que es conserva, encara que sense policromia, en L'Hereteu de Santa Bàrbara: D'or, una alzina de sinople frutada d'or, terrasada de sinople, i dos llebrers de sabre tacats de plata al peu del tronc, aculados i lligats a aquella amb una trailla de gules. Bordura de gules, amb huit aspes d'or. Nova brisura en canviar la posició dels llebrers. [Dades d'Arxiu de Javier Eguiagaray Pagés] Aquest escut es troba també a la casa del carrer Mayans, d'Ontinyent, en els sostres de la casa palau de Cadirers de València, en el quadre de Vicente Rodríguez de l'Alzina i Va falcar de Belaochaga, Baró de Santa Bàrbara i Benidoleig, de la seua època d'alcalde, en els gravats que amb tal motiu es van fer, en diferents lapides del cementeri de València i en el panteó dels Benidoleig del mateix cementeri. En l'Hereteu de Santa Bàrbara l'escut, en pedra, es troba timbrat amb una corona de baró. L'escut es conserva en bon estat. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos