Escudo de Marau

El palau va pertànyer a Don Estanislao Marau Bru, fill de Sr. Francisco Marau, advocat dels Reals Consells i Alcalde Major de Buñol, Albaida i L´Olleria. Va ser militar de l'arma d'artilleria i va casar en 1813 amb Donya Dolores Leiva López. El seu germà Don Antonio Marau Bru va obtindre títol d'Hidalguía en 1818. L'edifici va seguir en mans de la família Marau fins que a la fi del segle XIX va ser venut a Sr. Julio Santonja Ansaldo. L'immoble és propietat de l'Ajuntament des de 1997 i està immers en un procés de rehabilitació amb l'objectiu de restaurar els seus valors patrimonials i possible alberg del futur Museu del Vidre o altres actuacions culturals. L'escut se situa en la façana de l'anomenada Casa dels Santonja anteriorment anomenada Palacio dels Marau, una casa noble del S.XVIII situada dins del centre històric de la població, a pocs passos de l'església de Santa María Magdalena, edifici de gran interés arquitectònic, històric i decoratiu, donada la imponent decoració pictòrica de l'interior juntament amb els interessants paviments que posseeix. L'escut de pedra, amb factura típicament espanyola, es troba vorejat amb motlura de mitja canya i dividit en quatre casernes. El primer sembla que correspon al del cognom Marau amb Torre. En la segona caserna es troba Bru amb arbre i vorejat amb la llegenda CONCÒRDIA CAP DE BESTIAR PARVE CRESCUNT DISCÒRDIA DILABUNTUR. En el tercer les tres bandes de Leiva amb bordura escacada (en gules i or, encara que no existeix policromia) i en el quart amb dos llops passants a vaig piular d'arbre de López. L'escut es remata amb elm i com a cimera un lleó. Es troba flanquejat amb flors d'acant. Els quatre escuts es troben pintats en el sostre d'una de les habitacions de la casa. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos