Molí de Jesús Pobre 03

Aquest molí, junt amb els números 3 i 4, es situa al caramull d'un tossal de calices i arenisques Aptenses del Cretàcic Inferior. Podem considerar aquesta formació com la zona de separación i trencament entre les dues riques planes quaternaries de Xàbia (sudet) i Dénia (nordoest)
Des d'aquest lloc es divisa un paisatge de tossals i serralades calcàries als peus dels quals es desenrotlla una intensa agricultura que ocupa les fèrtils planes, però que també puja per les vessants d'alguns tossals abancalats, i a hores d'ara abandonats
A més dels veins molins (Jesús Pobre 1i 2), les úniques estructures observades són els graons de bancals que es situen a les vessants d'aquest tossal
Als peus del tossal corre el camí de Jesús Pobre a Gata (est dels molins), i quelcom més lluny, al sud i nord del tossal, hi trobem els camins de
Dénia-Xàbia, al nord, i la cerretera general que en aquest tram comunica Ondara amb Gata
Es tracta d'una construcció aillada, cilindrica, més alta que ampla, que s'alça sobre la roca natural del tossal. Està bastida en pedra viva carejada i travada amb morter de calç, tot configurant un gruixut mur
La porta, possiblement adintellada i orientasa cap al sud/sudoest, estava bastida amb carreus de pedra tosca que han estat expoliats. Per ella s'accedia a la planta baixa des d'on arrancava una escala de planta semicircular de la que s'observen les restes o els forats d'un total de 12 graons de tosca. Per aquesta escala s'accederia al pis superior, subjectat per una volta de carreus de tosca, a hores d'ara expoliats, que es definia a l'extrem on s'obre el buit de l'escala, per un arc de paredat d'uns 60 cm. de gruixa del qual només es conserven els arrancs respectius. De la cambreta, situada sota la desapareguda volta, només es conserven els arrancs respectius. De la cambreta, situada sota la desapareguda volta, només es conserven les marques de l'embiatge que la sustentari així com les restes d'un enlluit de morter de calç sols conservat en l'espai de paret localitzat sobre la porta
El perimetre exterior del molí apareix envoltant per un cintell o escaló de paredat, que en algun cas correspon a la mateixa roca de la muntanya repicada, la funció del qual seria la de reforçar el basament del molí
Al pis superior hi ha obertes a l'exterior dues finestres, una dalt mateix la porta. Només conserva parcialment l'adintellament la situada a l'extrem oposat a la porta
S'observen dos graons repicats en la roca natural, que faciliten l'accés des de l'exterior
Realitzat amb pedra calcària del propi tossal o voltants. Morter de calç. Carreus de tosca originaris (hores d'ara expoliats), posiblement, de la costa de Xàbia
Aquest molí s'assenta sobre la roca calcària del tossal, que en alguns sectors fou utilitzada com a basament de l'obra essent inclús parcialment repicada
La tècnica constructiva consisteix en paredat comú de maçoneria travat amb morter de calç que es disposa seguint filades horitzontals

Proceso

L'energia utilitzada es l'eòlica (vent) Dins un molí de vent el principal espai de treball, i que dóna sentit al propi molí, és el pis superior, on s'ubicava la planta baixa que s'utilitzava com espai per al magatzematge del gra i la farina. A banda d'aquests dos espais estava la cambreta que eventualment podria usar-se com a dormitori i dipòsit dels estris propis del molí

Croquis

Fotos

Plano