Puig de Almizra
- IGPCV
- 03.051-9999-000001
- Denominació
- Puig de Almizra
- Municipi
- CAMP DE MIRRA (EL)
- Comarca
- L'ALT VINALOPÓ/ EL ALTO VINALOPÓ
- Província
- Alacant
El Puig d'Almizra va ser l'escenari de l'històric Tractat d'Almizra en el qual Jaume I el Conqueridor, rei d'Aragó, i el futur Alfons X el Savi de Castella delimitaven l'expansió territorial d'una i una altra corona entre els regnes de València i Múrcia. Després dels avanços en la reconquesta del regne de València en 1238 i del regne de Múrcia per Castella en 1243 després dels tractats de Cazola i de Tudején (o Tudilén). El pacte de Tudilén es va produir el 27 de gener de 1151, pel qual el rei d'Aragó tindria la ciutat de València i tota la seua zona des del Xúquer fins als límits del regne de Tortosa, amb la ciutat de Dénia. En aquest pacte Castella abandonava els seus desitjos d'expansió cap al llevant espanyol, en cedir a Aragó l'ocupació de les seues terres, encara irredentas, de València, Dénia i Múrcia, baix especials condicions de vassallatge. D'aquesta manera Castella s'assegurava un poderós aliat i Aragó eixamplava al màxim els seus dominis. La conquesta de Conca, ocorreguda en 1177, modifica la situació estratègica de les monarquies de Castella i Aragó. Des d'allí es baixava fàcilment a Requena i Utiel i es descendia sobre Múrcia. D'altra banda l'avanç almohade havia privat a Alfons VIII de l'eixida al Mediterrani per Almeria, i el monarca castellà es va veure en la necessitat de buscar una altra eixida pel regne de Múrcia. Tot això es va negociar de nou en la reunió que van tindre el 20 de març de 1179 en Cazola, lloc desaparegut, molt probablement l'anomenat Corral de Cacala, situat en la calçada de Medinaceli a Ariza, molt prop del límit amb Aragó. La còpia d'aquest tractat es conserva en l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En virtut d'aquest compromís el rei de Castella va adjudicar al d'Aragó, València i el seu regne, Xàtiva, amb totes les seues pertinences, Biar i tota la terra des del port de Biar fins a Xàtiva i València, a més de Dénia, amb totes les seues pertinences fins a Calp. D'altra banda el rei d'Aragó va assignar al rei de Castella totes les terres que estaven més enllà del port de Biar. El pacte de Cazola deixava per a Castella les poblacions de Villena, Sax, Elda, Novelda, Catral, Callosa de Segura, Elx, Orihuela i Alacant. Posteriorment, en 1239, després de la presa de València, es va produir el primer assalt a Villena per les tropes aragoneses que va ser infructuosa, i després d'una altra temptativa en el tercer assalt la ciutat va ser entregada en 1240. Poc després de la caiguda de Villena va ser acordat el matrimoni de l'infant Don Alfonso, que tenia en aquell temps 22 anys, amb la filla major del rei, Donya Violante, que era llavors una xiqueta de sis anys. El matrimoni es va realitzar en ferm l'1 de desembre de 1249. En 1243 Do Alfonso va tractar d'apoderar-se de Xàtiva, que en virtut del pacte de Cazola podia ser considerada de Castella en pertànyer al regne de Múrcia, encara en poder de la morisma. Va fracassar en el seu intent, però va aconseguir que Enguera i Moixent caigueren en el seu poder. En represàlia va aconseguir Don Jaime que els calatravos que guardaven Villena li entregaren la plaça. Caudete i Bogarra es van entregar també a Don Jaime per concert amb els sarraïns que les posseïen, i així es va arribar a la conjuntura que va voler evitar-se en 1179 amb el pacte de Cazola. I com el xoc entre Aragó i Castella semblava imminent, sogre i gendre van concertar veure's en un lloc situat entre Almirza (l'actual Camp de Mirra) i Els Capdets (Els Cabezos). Diu la Crònica de Jaume I que després d'haver-se vist en el camp el rei i l'infant, aquest es va vindre al paratge del Real per veure a la reina, i que el rei va manar desembarassar el castell i vila d'Almizra perquè Don Alfonso s'allotjara en ella, però que l'infant no va voler i es va allotjar fora, al peu del Puig d'Almizra, on havia manat alçar les seues botigues. Entre els possibles paratges on Don Alfonso es va assentar estan el conegut pels Graelletes, pels abundants signes incisos, probablement heràldics, en forma de graella. Els petroglifos es localitzen sobre una gran llosa natural, en un tàlveg que separa el Puig d'Almizra, on s'emplaça el castell, i un altre cabezo més a l'est anomenat La Fantasmeta. Igual de probable és la vessant nord anomenada El Real, per la seua planícia i proximitat a la séquia. Segons el tractat, van quedar per a Don Alfonso Alacant, Aigües, Busot, Villena, Caudete i Bugarra, i per a Don Jaime Castalla, Biar i Almizra. Però en la Crònica se citen, a més, en el domini castellà Almansa, Sarafull (Jarafuel) i el riu Cabriel, i en l'aragonés Relleu, Xixona, Alarc (partida dels Arcs en el terme d'Altea), Finestrat, Torres (partida de la Vila Joiosa), Polop, La Mola (prop d'Aigües) i Altea. La trobada va tindre lloc des del dia 23 de març fins al 26 de març de 1244. Les negociacions van ser dutes a terme entre el propi Rei Don Jaime, d'una banda, i el maestre d'Uclés i el senyor de Biscaia com a emissaris de l'infant, per una altra. En ocasió del VII centenari de la mort del rei Don Jaime, es va escenificar el 7 de novembre de 1976 la versió del Tractat d'Almizra escrita per Francisco González Mollá, de Biar, i a partir del gran èxit inicial es va incorporar la representació del tractat al programa d'actes com a fermall de les festes de Moros i Cristians. A partir d'ací es va sol·licitar a Salvador Doménech Llorens el desenvolupament més complet de l'acció i l'obra es va estrenar el 25 d'agost de 1982 i cada any se celebra des de llavors. En commemoració del VII centenari de la mort de Jaume I es va alçar un monument al Tractat d'Almizra al Camp de Mirra. Descripció urbanística Els llocs vinculats al tractat d'Almizra són: El Puig on s'assentisca el castell i on molt probablement es va signar el tractat. El monticle pròxim al Puig anomenat La Fantasmeta, on es troben les possibles restes d'una torre guaita vinculada a la defensa del castell, així com gran nombre de ruïnes de murs de maçoneria que podrien haver conformat un poblat vinculat a la torre. El lloc on es troba el petroglifo entre les dues elevacions anteriors, en el qual s'observen inscripcions heràldiques en forma de pals, pot ser indiciàries de l'assentament de les tropes d'Aragó. El paratge denominat El Real, als peus del Puig d'Almizra, planícia per on discorre el que va ser camí entre Villena i Alcoi i Bocairent i la séquia Major que serviria de proveïment d'aigua a la tropa de Castella. Tots ells estan classificats com a sòl no urbanitzable pel Pla General d'Ordenació Urbana del municipi. Edificacions existents en el lloc històric, es troben els següents immobles: Castillo d'Almizra. Pertany a la mateixa fortificació l'anomenada torre del Camp de Mirra, que es troba adossada a l'ermita i eremitorio de Sant Bartolomé. Ermita i eremitorio de Sant Bartolomé. Restes murarios i d'una possible torre en el paratge La Fantasmeta Petroglifo dels Graelletes Masies del Real, antigues cases de cultiu construïdes a partir del segle XVI, d'arquitectura popular amb murs de maçoneria i cobertes inclinades de teula àrab. Casa dels Monges, Els Penyetes o Peñetas núm. 5. Casa del Batle o de la Batlia, Els Penyetes o Peñetas núm. 6. Casa en Els Penyetes o Peñetas números 7, 8 i 9. Séquia Major de la vall o del Rei, que recull les aigües del Vinalopó des de l'assut del terme municipal de Beneixama. Calvari: demolit en la Guerra Civil de 1936, està sent reconstruït a partir de les restes dels basaments de les seues estacions. Cementeri: datat en el segle XIX.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.