Volver

Molí de la Roca

Código
179
Denominación
Molí de la Roca
Municipio
ARES DEL MAESTRE
Comarca
L'ALT MAESTRAT
Provincia
CASTELLÓN
Fecha construcción
1774
Acceso tradicional
Barranc dels Molins
Estado contexto
Parcialment en ruines
Tipología
Edificios - Edificios industriales - Molinos - Molinos hidráulicos
Autor
R. Lloría; S. Selma; J. Soriano
Fecha
20/08/98
Notas
Existe un CD con documentación fotográfica del Inventario de Bienes Muebles de los molinos
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Sección
Segunda
Clasificación
Bienes inmuebles 2ª
Categoría
Espacio etnológico de interés local
Estado
BRL (Inscrito D)
Modalidad
Declaración Barranco de los Molinos de Ares del Maestre

És un molí hidràulic fariner de roda horitzontal situat al marge dret del Barranc dels Molins (ares), a una altura de 1.014 metres sobre el nivell del mar
L'edifici és d'una planta simple, més o menys quadrada, de poc més de 100 m2, i d'una sola altura. La planta està delimitada per una immensa volta de canó, perpendicular a la façana, que naix arran de terra i està feta amb maçoneria carejada i travada amb morter de calç que deixa visibles les pedres a l'interior. Aquesta volta es construí adossada al penya-segat i descarregada sobre les dues parets laterals que a l'exterior presenten una maçoneria de grans pedres aparellada. La construcció de la façana empra la mateixa fàbrica, encara que ací és travada amb morter que ompli totes les juntes, i la corona amb un bust esculpit. L'exterior de la volta està resolt amb una coberta a dues aigües, vessants cap als laterals, construida amb teula àrab, encara que en l'actualitat no es conserva gairebé cap
El molí resulat un únic espai de treball i d'ús, encara que distribuix les funcions per zones. A la part interior, i a la dreta, immediata a la baixada del cup es troba l'únic joc de moles que tingué el molí (una de dalt i una altra de baix) sobre el banc. El seu estat de conservació és dolent i només queda, d'elements mobles propis de la sala mòlta, una cabiró de fusta que forma part de l'alçador del banc. A la part esquerra trobem un entarimat de lloses grans de pedra que probablement serví per emmagatzemar els sacs de gra i farina, evitant així la humanitat del lloc
D'altra banda, la part pròxima a l'entrada disposa d'un banc corregut i d'unes prestatgeries per a estris de cuina. De fet, a la banda dreta de l'edifici hi ha una llar per fer foc
La construcció disposa d'una finestra amb reixa de ferro incrustada a la façana, així com d'una porta d'accés de fusta, de dues fulles, en no massa bon estat de conservació. El marc de la finestra i els brancals i la llinda de la porta estan construits amb grans pedres tallades, en aquesta última hi ha la inscripció "AÑO 1774". Els grans carreus, toscament desbastats, s'utilitzen també a les cantonades de l'edifici. El cacau es troba completament obstruit per les argelagues i hi ha aigua retinguda que de normal vessaria directament al barranc
El molí conserva en bon estat les estructures annexes de la bassa i el cup
El cup vertical té un diàmetre d'1,70 m., una alçada d'aproximadament 24 m., i està construit tot amb carreus. Part d'aquest fou excavat a la roca aprofitat alguna esquerda, mentre que la resta fou acabat amb carrreus donant-li un aspecte extern impressionant. La part superior del cup té també una reixa de ferro travada en el moment de la seua construcció.

Ullal de la Roca a: 1047 m.
En este afloramiento superficial de aguas sobre la ladera existe un recinto de acumulación que es llamada bassa del ullal, delimitada en el desmonte por un muro de piedra en seco de contención de tierras y por un murete con rebosadero en la parte del desagüe. También se encuentra un antiguo fregadero del que se mantienen los muros de carga de piedra con mortero de 60 cm de espesor.
Bassa de la Roca a: 1040 m.
Se encuentra totalmente cegada por los desprendimientos de la ladera sobre la que se asienta. El muro de contención del agua se encuentra en buen estado.
Sèquia de la Roca.
Conduce de forma subterránea el agua desde la bassa hasta el cup, tiene una longitud de 19,70 m de traza sensiblemente curva. Es un conducto de sección rectangular de ancho 40 cm y una altura variable entre 139 m y 185 m, con una pendiente del 2,7% de paredes casi perfectamente planas conseguidas con fábrica de sillería. Se mantiene en perfecto estado.
Cup de la Roca,
Es probablemente la construcción más importante del conjunto, desde el punto de vista constructivo y de ingeniería. Se encuentra excavado, en sus dos tercios inferiores, en la roca, con el tercio superior sobresaliendo del roquedo en forma de torre prismática construida con sillar, de planta aproximadamente cuadrada de 4,70 m x 4,80 m.
La torre tiene una cara exterior de sillar de buen tamaño y otra interior ¿la que conforma el cilindro del cup¿ de labra muy cuidada, con el fin de evitar la filtración de agua en el momento de la molienda, ya que ésta generaba grandes empujes. Entre ambas caras de sillar, de un grosor variable en torno a los 50 cm, queda un espacio relleno de ripios y tierra. En total la torre tiene un espesor mínimo de 140 cm.
Casal del Molino de la Roca a: 1014 m de altirud.
Es una edificación de geometría simple y construcción compleja, de gran interés. Posee un espacio interior abovedado, cubierto por bóveda de cañón de medio punto de dovelas de piedra labradas a una cara y cogidas con mortero de cal y arena, con un ligero enfoscado siguiendo las juntas. La bóveda va cubierta por un relleno de tierras del lugar, de aproximadamente 1,5 m de espesor, formando una cubierta a dos aguas de gran masa, capaz de amortiguar el impacto de las piedras caídas desde el roquedo. La puerta ha sido colocada recientemente. La bóveda descansa en los dos muros laterales de 2,10 m de espesor en la base, a los que transmite sus empujes. El muro de fachada perpendicular a los anteriores es de cerramiento y tiene 70 cm de espesor. El cuarto de los muros que cierra el espacio interior es un muro de sillería perfectamente labrada y con traza curva en planta, para evitar filtraciones del agua venida del cup hacia el interior del molino, ya que se trata de una roca fuertemente fisurada. Las esquinas llevan piedras escuadradas de grandísimas dimensiones. Es de destacar el trabajo en piedra de las jambas y de los dinteles curvos de cantería en puerta y ventana, así como el hueco abierto con sillar que sirve de tiro de la chimenea realizado con piedra azul de la zona, pedra blava, una caliza más escasa y de mayor resistencia que la habitual de color blanco y ocre.
El pavimento del molino es de piedra, formando un entarimado a unos 20 cm del suelo, bajo el cual corre el agua, que se filtra desde el cup y que servía para almacenar los sacos de cereal y harina sin riesgos de humedades. Al fondo se encuentran dos muelas de piedra, con una pequeña abertura de acceso al cacau, junto a ellas. El cacau es un espacio subterráneo, también abovedado aunque de menores dimensiones en la actualidad cegado por material acumulado procedente de los desprendimientos de la ladera de la explanada anterior al casal.
Partes integrantes del Molino de la Roca:
¿ Muelas bajera y voladera, ubicadas en la sala de moler, de piedra y metal. Medidas 140 Ø X 23.
¿ Árbol: pieza que comunica el movimiento giratorio del rodezno a la piedra voladera.
(Basado en el proyecto básico y de ejecución de Rehabilitación del Sistema Hidráulico del arquitecto D. Pascual Meneu Vives)

Proceso

Un molí de farina de tipus hidràulic és aquell que utilitza l'aigua com a força motriu i, dins d'aquest, trobem els que són accionats mitjançant una turbina o roda horitzontal La força necessària per fer moure un molí d'aquestes carácterístiques s'obté amb un cabal d'aigua controlat i regulat per fer-lo incidir sobre una roda d'àleps o pales. Aquest cabal d'aigua es transforma en energia motriu en fer girar la roda horitzontal i posar en moviment el mecanisme de mòlta, les moles Aquest objectiu de conduir l'aigua des de la bassa al cacau on es troba la roda d'àleps s'aconseguix mitjançant la construcció d'un cup vertical o d'una rampa inclinada. Des d'un punt de vista arquitectònic es reconeixen per la presència d'una mena de torre o d'una escala de grans blocs cúbics respectivament. Aquests elements hidràulics se situen sempre al darrere del casal i connecten amb la bassa situada en un punt més elevat Per fer moure la roda cal obrir, amb el ganxo d'arrancar la mola, el tap de la segitia i deixar passar l'aigua a l'interior del cacau perquè puga incidir sobre els àleps a una forta pressió

Calendario

Un molí fariner hidràulic està constituit pel casal o edifici pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (sèquies, bassa, cup o rampa, etc) L'edifici del molí acostuma a ser de dimensions reduides i diferencia clarament dos espais: la sala de moles on es produix tot el procés de treball, i el cacau o carcavó, a sota del molí, on es troba el mecanisme d'impulsió de les moles, bàsicament la roda horitzontal d'àleps Adossat al molí es troba la bassa on emmagatzemar l'aigua que disposa d'una caiguda vertical (cup) o inclinada (rampa) per tal de salvar un desnivell important entre aquesta i el cacau del molí Els molins es localitzen immediats als cursos d'aigua. De fet, l'eixida del cacau acostuma a estar a ran del llit del riu o barranc per retornar-li l'aigua utilitzada Amb el pas del temps la construcció d'un molí buscà nous indrets allunyats dels nuclis de població, cosa que el convertí en un lloc de residència dispers. Aquestes noves construccions combinaran l'espai de treball amb el d'habitatge, esdevenint un gran edifici, amb múltiples estances i construccions annexes que acolliran les activitats d'un establiment rural dispers

Croquis

Foto Inmueble

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plano

Foto Inmueble