El Toc Manual de Campanes en l'Esglèsia Parroquial de l'Assumpció de la Nostra Senyora d'Albaida

Datos de protección del inmaterial

Secció

Primera

Classificació

Béns immaterials 1ª

Observacions

En el DOCV nº 7082 del 05/08/2013 es va publicar el DECRET de 2 d'agost de 2013, de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, per la qual es declaren Bé d'Interés Cultural Immaterial, a favor dels tocs manuals de campanes en l'església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Albaida, en el campanar de la Vila de Castelló de la Plana, en la santa església catedral basílica de Santa Maria de l'Assumpció de Segorbe i en la santa església catedral basílica metropolitana de Santa Maria de València. El còdeg d'anotació al Registre General de BIC del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport és el nº 28650.

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC inmaterial GVA

Data Signatura Acte

02/08/13

Data Publicació DOGV

05/08/13 Vore DOGV

Data Publicació BOE

03/01/13 Vore BOE

Tipus de Protecció

Incoación BIC inmaterial GVA

Data Signatura Acte

27/11/12

Data Publicació DOGV

10/12/12 Vore DOGV

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

19/09/13

N° Inscripció Ministeri

28650

Els tocs de campana formen part del paisatge sonor i cultural dels valencians des de la conquista cristiana. Les veus de les campanes han constituït, al llarg dels segles, la veu de la comunitat, el mitjà d'expressió i de comunicació més immediat i eficaç al servici de tots, la referència sonora que servia per a informar i coordinar tota una comunitat local. Les campanes construïxen el temps col·lectiu, no sols a través dels rellotges, sinó dels diversos tocs, que marquen el transcurs de la jornada, de la setmana, de l'any i de la vida. Marquen espais festius o de dol, i indiquen amb els seus tocs la rellevància de certes persones, bé en el moment de la seua mort, bé en altres esdeveniments extraordinaris. Per això les campanes arriben més enllà del significat religiós, sense oblidar-lo, ja que es convertixen en la veu d'una comunitat, en el seu símbol sonor més intuïtiu i emotiu. Els tocs tradicionals es caracteritzaven per la seua gran varietat local, estrictament reglamentats, i molts d'estos són iguals en el contingut però diferents i inclús oposats en les formes. Per exemple, el final del toc de festa de la ciutat de València és el toc de morts principal en l'horta que rodeja la ciutat. Uns pocs campanars, com el d'Albaida i Castelló de la Plana, van mantindre la tradició manual, inclús sense electrificar les seues campanes, i en aquells anys es van consolidar dos nous grups de campaners en les catedrals de Segorbe i València, llavors parcialment mecanitzades, que van recuperar la tradició manual dels tocs de campanes extraordinaris, tant festius com de difunts. Estos quatre grups de tocs manuals constituïxen el paradigma, el model dels conjunts immaterials millor conservats i per tant mereixedors del major nivell de protecció. Els nous grups de campaners existents en les diòcesis de Segorbe-Castelló i València, cada vegada més nombrosos, hauran de ser estudiats, cas per cas, per a la seua possible protecció com a béns de rellevància local de caràcter immaterial, a causa de l'interés de les seues actuacions i a la fragilitat del patrimoni immaterial. La torre campanar d'esta església renaixentista ha sigut sempre el principal referent o símbol arquitectònic de la ciutat, i està protegida, com el temple, com a bé de rellevància local en la seua categoria de monument d'interés local. La consueta i els costums relatius al so de les campanes mai electrificades, sempre tocades i voltejades a mà, han conformat el paisatge sonor de la ciutat des del segle xiii. Com ja hem indicat, a mitjan segle xx la majoria de pobles i ciutats valencianes van electrificar i van motoritzar els jocs de campanes, i algunes van interrompre, temporalment i reversiblement, la transmissió secular del patrimoni immaterial del toc manual. En contrast amb açò, i amb la situació d'abandó en què han quedat molts campanars, els campaners d'Albaida han sabut resistir la crisi del gremi i perpetuar la tradició fins als nostres dies, de manera exemplar i admirable. És este un element de singularitat i particularitat patrimonial provada, tant la tradició de prop de huit segles de continuïtat de tocs manuals i els elements mobles i immobles associats a esta. Els tocs s'han transmés oralment fins als nostres dies, en què s'han fixat en una consueta per escrit.

Calendari

Todo el año litúrgico, con las excepciones extraordinarias (festivas o de difuntos) previstas en las correspondientes Consuetas.

Fotos