La técnica constructiva de la piedra en seco
El territori de la Comunitat Valenciana posseeix nombrosíssims elements construïts amb la tècnica de la pedra seca. L'ordenada col·locació d'unes pedres sobre altres, sense llaurar, travades sense argamassa de compactació i només sustentades pel seu propi pes i la solidesa que confereix la correcta disposició constructiva, conforma la minimalista i sàvia arquitectura de la pedra seca. Paisatge d'elaboració humana que representa per la seua formació un extraordinari llegat cultural, la protecció del qual és necessària. D'acord amb aquesta extensió territorial, l'arquitectura de pedra seca presenta una gran varietat tipològica i de solucions constructives, i s'adequa a les variables geogràfiques, humanes i ambientals del territori valencià. Aquesta diversitat constructiva no haguera sigut possible sense la transmissió, generació rere generació, d'una sèrie de coneixements, tècniques i pràctiques que, en el seu conjunt, conformen la tècnica constructiva de la pedra seca. La seua transmissió es produeix, tradicionalment, de forma oral. Aquesta es produeix tradicionalment de forma oral i apareix lligat a un altre component immaterial molt valuós, com és el del lèxic relatiu a ferramentes, elements constructius, tècniques específiques, etc., el qual presenta variacions fonètiques i semàntiques en els distints llocs del nostre territori en què es manifesta aquest bé. En quant a la seua relació amb l'entorn natural, encara que l'edificació en pedra seca manca, aparentment, de planejament formal, sí que s'exerceix una actuació conscient sobre el medi, que ha donat lloc a la generació de paisatges antròpics en què les construccions de pedra seca s'adapten i integren en l'entorn.