Castillo de Ademuz
- IGPCV
- 46.001-9999-000001
- Denominació
- Castillo de Ademuz
- Altra denominació
- Castillo de Santa Bárbara
- Municipi
- ADEMUZ
- Comarca
- EL RINCÓN DE ADEMÚZ
- Província
- València
- Localització
- Cerro cercano al municipio
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
Ademuz va ser conquerida per Pere II d'Aragó en 1210 encara que va tornar al poder musulmà poc temps després. Finalment va ser reconquerida per Jaume I en 1259, qui la va reservar per a la Corona. Durant 1319 l'Orde de Montesa, malgrat no tindre cap tipus de jurisdicció, va establir una Comanda en la comarca. D'època medieval s'han trobat, en la vessant de Llevant, fragments ceràmics, amb decoració geomètrica pintada de roig, corda eixuta, vidriada i un fragment de tassó de pintura blava. També es van arreplegar diversos fragments de ceràmica a mà sense decoració i una destraleta de pedra negrosa. En el segle XVII la població va ser víctima d'un fort terratrèmol que va enderrocar l'església i quaranta cases més. Els llenços de les muralles i les torrasses del castell que s'havien construït amb sumptuositat en el pendent de la muntanya, segons ens diu el bisbe Gavaldá que va visitar el Racó després del sisme, van ser destruïts: "quae in lat montis fastigio magnaficentius erant constructa, monte illo in profundam vallem dilapso in cladis suae funestissima strage". Cavanilles en les seues "Observacions sobre la Història Natural, Geografia, Agricultura, Població i Frutos del Reyno de València de 1797" ens conta la seua pujada al castell i la deliciosa vista que des d'allí s'observa, però no ens indica l'estat d'aquest: "Quasi totes (les cases) gaudixen de la deliciosa vista que el Túria i camps immediats els presenten, però el lloc més avantatjós per a disfrutar-la és el castell, situat en la cima del turó. Vaig pujar a ell i quando admirava la bellesa d'aquell recinte pintoresc...". Durant les guerres carlines Ademuz va ser ocupada en repetides ocasions per les tropes del Pretendent. En 1837 va ser escenari d'un important enfrontament entre la partida del Serrador i l'exèrcit. S'alça sobre la part meridional del nucli urbà i el riu Boilgues, que queden darrere seu Es coneix que el castell posseïa nombrosos llenços i torrasses, de les quals en l'actualitat s'aprecien algunes restes. Dins del recinte murallat es troben les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara, anomenada a mitjan segle XVIII per l'erudit Castañeda Alcover en les seues Relacions Geogràfiques, encara que no per Cavanilles malgrat que va pujar al castell. En tot cas, va haver de construir-se amb posterioritat al terratrèmol d'Ademuz (1656), entre finals d'aquest segle i principis del XVIII; i probablement les pedres que la conformaven procedien de l'antic temple i fortalesa que arruïnaria el sisme. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.