Tornar

Conjunto "La Villa"

Codi
46.20.017-007
Denominació
Conjunto "La Villa"
Municipi
ALZIRA
Comarca
LA RIBERA ALTA
Província
València
Tipologia
Infraestructures - Assentaments - Asentaments urbans - Centres urbans
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Conjunt històric
Estat
Declaració singular
Anotació Ministeri
R-I-53-0000579
Data disposició
30/07/04
Fecha publicación DOGV DOGV
03/08/04
Data publicació BOE
05/11/04
Publicacions DOGV
Incoación
Declaración
Dades de l'entorn de protecció
Tipus de delimitació
Delimitat - Delimitació definitiva - Delimitació conjunt històric Veure delimitació al mapa
Data publicació BOE
05/11/04
Publicacions DOGV
Declaración

En el centre de la Ribera del Xúquer es troba el municipi d'Alzira, capçalera de la comarca. El seu auge actual és derivat de la riquesa de l'horta i de la creixent industrialització. Està situada en un antic meandre del Xúquer que li aïllava totalment. El barri antic "La ViIla" va sorgir com una fortalesa totalment aïllada en plena plana de l'horta. A l'altre costat del riu, cap a l'est, s'estén l'eixample de grans dimensions en carrers rectes i la Plaça Major, que aniria adquirint un caràcter molt urbà fins a la meitat del segle XX. A partir d'aquest moment es desseca l'antic meandre i en la zona entre "La Vila" i la Plaça Major es construeix una gran avinguda amb edificis de deu a dotze altures. Encara que s'ha apuntat un possible origen romà, el seu topònim significa "illa" o península del nom àrab de "Al-Yacirat". Va ser reconquerida per Jaume I, qui la va tindre com a predilecta i de del patrimoni reial, ja que va residir grans temporades en ella. Ací va abdicar el tron del seu fill i d'ací va eixir vint-i-quatre hores abans de morir. Li va concedir el títol de "Ciutat Fidelíssima", donant-li com a escut el seu propi, amb una clau horitzontal travessada, com a símbol que era la que tancava el regne. El perímetre del barri antic ve dau per la forma que tènia el meandre amb l'estrenyiment cap a l'oest. El carrer Major és l'eix d'aquest recinte, en la zona més àmplia, té un traçat laberíntic de carrerons i placetes: plaça del Forn, Morera, Carbó, Sufragi, Pou i Casasús. En l'est el recinte tenia tres portes, una situada al final del carrer Major, una altra en un extrem del carrer Costa i l'altra al carrer del Forn. En l'oest, en l'extrem oposat del carrer Major estava la porta e i el pont de València. En "La Vila" es distingeixen dos tipus de parcel·la, una de gran grandària d'origen senyorial, i unes altres de grandària molt més reduïda amb escassa longitud de parcel·la. El teixit intern determina parcel·les amb sol front exterior, existint a l'interior de les pomes diversitat de patis. La seua estructura aquesta plena de carrers amb traçats molt irregulars amb nombrosos carrerons i fons de sac. A Alzira es donen dues variants quasi extremes, d'una banda les cases típicament populars situades sobre la muralla, i que donen suport a les seues machones entre merlet i merlet; de diverses altures, dues, tres, i fins a quatre pisos, de revocos molt deteriorats i amb el pis superior a manera de sobrat. Es distribueixen regularment per la façana balcons amb barandas de ferro que a vegades són corregudes. Portades de llinda i amb arc de mig punt sobre elles, formades per carreus. Les cases solen emblanquinar-se. A manera decorativa apareixen altarcillos de taulells amb motius religiosos. Un altre tipus igualment estés, és el que té un major caràcter urbà, amb cases de tres altures, amb pisos superiors a manera de galeria d'arcs, òculs decorats amb estuc i xicotets frontons rectes amb crestes decorades, que s'enquadren en els finals del segle XIX i principis del segle XX. Són cases totalment revocades, amb múltiples decoracions d'algeps en obertures, façanes i cantonades. Miradors tancats que sobreïxen, balustrades de pedra i també ferro. Destaquen: l'Església Parroquial de Santa Catalina Virgen i Màrtir situada en l'actual Plaza de la Constitució, alçada en un dels seus fronts. Té portada barroca en un dels murs laterals. La torre amb espadanya, molt desenvolupada, se situa en l'extrem del mur contrari. La fàbrica és de cadirat i maçoneria. L'Ajuntament realitzat amb fàbrica de cadirat. Es remata per una galeria d'arquillos tant en el seu front com en el seu lateral, ja que se situa en cantonada. La disposició i desenvolupament de les obertures és a la manera gòtica. La portada es desenvolupa amb arc de mig punt. En el flanc sud es conserva quasi íntegrament la muralla, amb les seues respectives torrasses. L'emmerletat recorre tot aquest cos. La fàbrica dels murs és a base de tapial i les torrasses encara conserven mechinales.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.