Tornar

Castillo

Codi
46.20.236-003
Denominació
Castillo
Altra denominació
Castillo de Peñarroya
Municipi
SUMACÀRCER
Comarca
LA RIBERA ALTA
Província
València
Localització
Monte a 1 Km al sur del pueblo
Època
S. XI; S. XIV
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Estat
Declaració genèrica
Anotació Ministeri
R-I-51-0010688
Data anotació
12/09/01
Dades de l'entorn de protecció
Tipus de delimitació
Genèric

El lloc va ser ocupat almenys des de l'època ibèrica. Es localitza un jaciment ibèric en la falda aquest de la muntanya on s'assentisca el castell, mirant al riu Xúquer. Alguns autors indiquen l'existència probable d'un assentament més antic, de l'època del Bronze. A la part baixa està el Cementeri Municipal que ha afectat l'estructura del poblat així com la carretera que per a arribar allí es va realitzar. El jaciment correspon a un poblat ibèric que, per la ceràmica apunta al segle IV a. C. També el fragment amb engobe blanc dona una cronologia alta, entre finals del V i III a. C., i la copa, amb paral·lelismes en àmbits antics. El motiu figuratiu ens indica la continuïtat en la baixa època. Al castell s'ha trobat gran quantitat de ceràmica àrab. L'origen de Sumacàrcer sembla estar en una alqueria musulmana que després de la conquesta cristiana va ser donada per Jaume I a Andrés d'Oriola. El lloc va passar successivament per diferents famílies: els Próxita, Cervató, Muñoz, Quintavall i Marró. Posteriorment va ser cap del comtat dels Crespí de Valldaura, llinatge que ostentaria el senyoriu fins a la seua dissolució ja en el segle XIX. A causa d'un títol d'aquesta família, a partir dels segles XVII i XVIII, començaria a dir-se el castell de Peñarroya. Es coneixen cartes de poblament de 1403 i 1417 així com de 1610 i 1612, posteriors a l'expulsió. El castell es localitza en el cim d'una gran muntanya de gran impacte paisatgístic entre les carreteres de Sumacàrcer a Navarrés i Sumacàrcer a la Pobla Llarga. Als seus peus discorren els barrancs d'Antón Rius i del cementeri. En la seua falda aquest es troba el cementeri municipal als peus del jaciment arqueològic iber. Va ser el primitiu nucli de població de Sumacàrcer. En el segle XIII va ser abandonat, passant la seua població a l'actual emplaçament al costat del Xúquer. La construcció aprofita els extrems de la muntanya per a elevar dos complexos constructius a nord-oest i a sud-est, separats per un ampli espai i amb una abrupta caiguda pel seu vessant nord. La seua fàbrica és de tapial i de maçoneria. Les restes arqueològiques documenten un origen islàmic del segle XI. A principis del segle XIV es concedeix permís real per a construir un castell sobre les restes de l'antic. Actualment queden algunes restes de muralla fosos amb l'estructura urbana més antiga. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.