Baños del Almirante
En el centre de la ciutat al costat del Palau dels Almiralls d'Aragó es troben aquests banys àrabs que van ser utilitzats fins al segle XX com a part d'un gimnàs. Es tenen notícies que a la ciutat de València van haver 10 banys, dels quals únicament s'han conservat aquests. Durant el segle XIX es va realitzar una restauració que li va conferir un aspecte neoárabe. En 1963 es va restaurar novament devolviendole l'aspecte original. L'entrada actual, no és l'original, aquesta constituïda per un arc de ferradura que dona pas al vestíbul de planta rectangular, d'aproximadament 4 x 2 metres, que va ser realitzat en la reforma del segle XIX. Els murs presenten azulejería d'estil neonazarí col·locat a principis del segle XX. Després del vestíbul es passa a un vestíbul de planta rectangular, d'uns 12 x 6 metres, cobert amb bigues de fusta. En el mur sud d'aquesta sala s'obrin dues portes que condueixen a la sala freda i a la sala calenta. En el costat oest d'aquesta sala s'obri una porta que condueix a una sala trapezoidal coberta per una volta de canó i per sostrada plana. La sala freda és rectangular coberta amb volta de canó, i amb deu lluernes estavellades. Des d'aquesta sala es passa a la sala temperada a través d'una porta en el costat aquest. La sala temperada és la depenia de majors dimensions. De planta rectangular està dividida en tres trams mitjançant tres arcs que baixen en dues columnes. L'espai central està cobert per una cúpula octogonal sobre trompes, en la cúpula s'obrin llucanes estavellades. Els espais laterals són rectangulars i estan coberts amb volta de canó. Les voltes estan perforades amb llucanes estavellades. A l'est del conjunt es troba la sala calenta, és també rectangular amb coberta de volta de canó amb sis obertures estavellades.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.