Tornar

Palacio del Marqués de Dos Aguas

Codi
46.15.250-071
Denominació
Palacio del Marqués de Dos Aguas
Municipi
VALÈNCIA
Comarca
VALÈNCIA
Província
València
Localització
C/ Rinconada Federico García Sanchiz, 6
Època
S.XV; S.XVIII; S.XIX
Ús primitiu
Residencial
Ús actual
Museístic
Estil
Rococó
Tipologia
Edificis - Edificis residencials - Cases - Palaus
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Estat
Declaració singular
Modalitat
BIC VALENCIA
Anotació Ministeri
R-I-51-0001106
Data disposició
24/02/41
Data publicació BOE
05/03/41
Dades de l'entorn de protecció
Tipus de delimitació
Delimitat - Delimitació definitiva - Planejament especial aprovat Veure delimitació al mapa
Incoació BOE
25/11/93
Publicacions DOGV
Incoación
Planejaments
Nom Informe Data informe Data publicació BOP
Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. Favorable24/11/14
PEP 06-07 Entornos de los BICS Zona Central de Ciutat Vella Favorable08/01/1603/08/16

En el centre de la ciutat al costat de l'Església de Sant Joan de la Creu es troba aquest palau. Va ser construït en el segle XV, per la família Rabasa de Perellós que ostentava, des de 1496, la baronia de Dos Aguas. Posteriorment, en 1699, se'ls va concedir el marquesat de Dos Aguas. Ja en el segle XIX, en quedar si hereus la família Rabasa de Perellós, el llinatge va passar a Don Vicente Dasí Lluesma. L'edifici original era gòtic i es disposava entorn a un pati central amb jardí posterior, torre a l'esquerra de la façana, i aquesta última dividida en soterrani, entresol, planta principal i galeria d'obertures en la part superior. Aquesta divisió de la façana es pot observar en el pla de Tosca de 1704. L'edifici actual és el resultat de reformes dutes a terme en els segles XVIII i XIX, sent aquesta última la que més va modificar el palau. En 1970 es va dur a terme l'ampliació de l'edifici per la façana lateral del carrer Poeta Querol cap a l'església de Sant Joan de la Creu, afegint-se a la cantonada una torre de similars característiques a les de la façana principal. Les reformes dutes a terme en 1740 van ser realitzades per Hipòlit Rovira, juntament amb Ignacio Vergara i Luis Domingo. En aquest moment es van realitzar la portada principal, i les pintures que decoraven les façanes. A l'interior Rovira va realitzar la decoració de la cúpula que cobria el buit de l'escala principal. La façana del palau estava decorada amb pintures al fresc i sobre la portada es desenvolupava un balcó corregut amb reixeria. Entre els anys 1854 i 1867 es van realitzar les obres que van donar al palau l'aspecte actual, a excepció de la part posterior resultat d'una ampliació molt posterior. L'accés es realitza a través de la portada dissenyada per Hipòlit Rovira, amb alabastre de la pedrera de Niñerola a Picassent, propietat del marquesat. Aquesta portada representa els dos rius que donen nom al marquesat, el Xúquer i el Túria, representats per dos atlantes amb dues àmfores que vessen aigua. Sobre la llinda de la porta es troba l'escut del Marqués de Dos Aguas. En la part superior en una fornícula es troba la Verge de Rosario. Després de la portada s'accedeix a un xicotet vestíbul després del qual hi ha un pati amb relleus de terracota sobre les finestres que representen les arts, l'agricultura i el comerç, les ciències i les lletres, les armes, la navegació, etc. que fan referència a les activitats culturals i econòmiques que realitzava el marquesat. Després d'aquest pati una xicoteta sala a la dreta de la qual es troba l'escala que dona pas als pisos superiors. Des d'aquest mateix espai es passa al pati de carruatges que va ser configurat en el segle XIX. En la part més oest de l'edifici hi ha un altre pati en el qual es trobaven les caballerizas i els estables. Al costat d'aquest pati es trobava la caldera subterrània de calefacció. L'escala que dona pas a la planta principal va ser modificada en el segle XIX, rebaixant l'altura de la caixa. A causa d'això en la segona planta de l'edifici actual es troba en una de les sales una cúpula rebaixada pintada per Rovira, que va ser la coberta de la caixa de l'escala. El primer tram de l'escala actual és d'un sol tir, per a després d'un replà dividir-se en dos. La planta noble conserva l'empremta palatina del segle XIX. S'accedeix a un vestíbul que dona pas a les diferents sales: Sala de Personalitats Il·lustres, la Sala de la Llumenera, el Saló Xinés, el menjador, el fumoir, l'oratori, la sala gòtica (realitzada en 1950), l'avantsala del dormitori, el dormitori, el tocador de diari, el tocador de luxe, la Saleta de Porcellana, el Saló Roig, la Sala Pompeiana i el Saló de Ball. Les decoracions van ser realitzades per José Brel, Salustiano Asenjo, Vicente Flores, Molinelli, Plácido Francés, José Felipe Parra, Vicente Aznar Porcar i José Marcelo de Contreras. En la segona planta es troba en l'actualitat exposada part de la col·lecció de ceràmica espanyola. Es conserven en aquesta planta la cúpula abans esmentada, així com dos solats amb composicions florals, un en blava i una en verd que pertanyien a l'arxiu i a la biblioteca. També es mostren en aquesta planta restes de cassetonats oposats en la restauració. En la part ampliada en els anys 70 se situen les oficines i biblioteca. A l'exterior cal destacar la façana principal en la qual sobreïx la portada dissenyada en el segle XVIII per Hipòlit Rovira i realitzada per Ignacio Vergara, abans ressenyada. La façana aquesta dividida en soterrani, entresol, planta principal, segon pis. La decoració actual és deguda a la intervenció duta a terme per Sr. Vicente Dasí, es van eliminar les pintures de Rovira i es van realitzar estucs a planxa calenta imitant marbres, les finestres van ser decorades amb motius de rocalla i figures realitzades en estuc, i els balcons amb balustrades van substituir als anteriors balcons de reixeria. En la part superior remata amb dues torrasses. En 1949 l'edifici va ser adquirit per l'Estat per a instal·lar el Museu Nacional de Ceràmica. Es van realitzar obres, ja que estava en mal estat. En aquestes obres es va realitzar la sala gòtica integrant elements gòtics com una finestra i diversos arcs, es va instal·lar també una escala realitzada amb elements del segle XVIII que dona accés a la planta superior. Posteriorment es va ampliar per la part posterior repetint el mateix esquema decoratiu de la façana i una torrassa a la cantonada. Després d'haver estat nou anys tancat al públic per les obres de restauració va ser obert en 1998, amb sales expositives en l'entresol, la planta noble com a espai palatí i en la segona planta es mostra la col·lecció ceràmica.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.