Iglesia Parroquial de Santo Tomás Apóstol y San Felipe Neri
- IGPCV
- 46.250-9999-000177
- Denominació
- Iglesia Parroquial de Santo Tomás Apóstol y San Felipe Neri
- Altra denominació
- Antiguo Convento de la Congragación de San Felipe Neri
- Municipi
- VALÈNCIA
- Comarca
- VALÈNCIA
- Província
- València
- Localització
- Plaza de San Vicente Ferrer s/n
- Època
- S.XVIII - S.XIX
- Ús primitiu
- Conventual
- Ús actual
- Diocesà
- Estil
- Barroc
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
En el barri antic de la ciutat, pròxim a altres edificis religiosos com Sant Joan de l'Hospital i l'església del Santíssim Crist del Salvador, trobem aquest edifici la façana del qual recau en la popularment coneguda com "plaça dels ànecs". L'actual Església Parroquial de Sant Tomàs i Sant Felip Neri va ser l'antiga Església de la Congregació, que va formar part del convent alçat per la Congregació Oratoriana de Sant Felip Neri. El convent va ser demolit en 1854, quedant únicament l'església. La construcció de l'església es va dur a terme entre els anys 1727-1736, segons sembla seguint les orientacions establides per Tomás Vicente Tosca. La planta de creu llatina, amb un creuer que destaca per la seua amplària. La nau es divideix en tres trams, amb capelles entre els contraforts que permeten la comunicació entre aquestes. El presbiteri de capçalera recta té les mateixes dimensions que el creuer. Destaca la cúpula amb llanterna sobre petxines, que s'elevada en el centre del creuer amb un tambor octogonal de bastant altura. Voltes de canó paredades amb llunetes cobreixen la nau, mentre que les capelles ho fan per cúpules de mitjana taronja amb llanternes. A l'exterior de l'edifici destaca la monumental façana que recorda a l'esquema de l'església del Gesú (Roma). Destaca la combinació de dos colors (blanc i roig) que proporcionen els propis materials com són la pedra i la rajola. Dividida en dos cossos que s'enllacen per unes volutes. El cos inferior de majors proporcions es remata amb un frontó corb que se superposa al superior. En el centre està la portada de llinda amb un frontó corb partit del qual sale el segon cos amb un frontó triangular, en els extrems unes fornícules alberguen unes escultures. El cos superior repeteix l'esquema de l'inferior rematant amb un frontó triangular i una balustrada decorada amb piràmides llameantes. A la dreta de la façana s'alça la torre campanar de planta quadrada, en la part superior de disposa un rellotge de sol amb la data de 1732. El cos de campanes separat per una línia de cornisa presenta un arc de mig punt per costat flanquejat per dobles pilastres. Remata la torre amb una balustrada amb piràmides i boles. En la part superior de disposa un cupulín de dos cossos cobert amb teula blava. Danyada durant la invasió francesa, va ser reparada per Francisco Pechuan. Posteriorment, amb la desamortització l'església va estar abandonada, per a en 1837 tornar a obrir-se al culte com a parròquia de Sant Tomàs i Sant Felip Neri. A principis del segle XX les escultures i columnes de la façana van ser netejades, i la rajola de les parets pintat de color vermellós. La façana va ser restaurada en 1992.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.