Estació del Trenet

L'estació de Torrent se sitúa als afores del nucli urbà. Va ser construida abans de 1993 per la Sociedad de Carbones Minerals de Dos Aguas y Ferrocarriles del Grao de Valencia a Turís quan es va inaugurar la línia de ferrocarril va arribar des del Grao de València a Torrent
L'edifici ofereix uns trets arquitectònics molt semblants als de l'antiga estació de Jesús, projectada per J. Pérez Sanmillán, per la qual cosa podem pensar al tractar-se de la mateixa línia, que fora obra del mateix autor. Respón a un llenguatge arquitectònic prou comú per a les estacions d'aquesta època, ja que també podem observar prou similituds amb el primer edifici de l'estació de ferrocarrils de València i Aragó, projectat per l'enginyer Rafael Valls. Es tractava alhora d'un model prou flexible, ja que dependent de la importancia de l'estació, es donava major o menor llargaria als cosos laterals
Es tracta d'un edifici format per un cos de dues plantes i altres dos adossats a cada costat d'una sola planta, que es retranquejen lleugerament sobre la façana recaient al carrer, contribuint així, tot junt amb altres recursos arquitectònics a resaltar el cos principal i l'eix de simetría del conjunt
Les façanes son simètriques entre si . En les dos façanes principals recaients a la via pública i a les andanes destacada el cos central rematat per un frontó triangular que s'alça sobre l'àmpit de rajola, que amaga la coberta de teula àrab existent darrere i alhora contribueix a remarcar l'eix de simetría de la façana i a trencar la seua remarcada horizontalitat. La disposició de les obertures és també simètrica, ja que a les dues façanes n'apareixen quatre en el cos principal i dos en els laterals. En el seu origen les obertures de la planta baixa es remataven amb arcs de mig punt, mentre que ho feien amb arcs rebaixats les de la planta superior, tot responent als criteris estètics adoptats per aquest tipus d'edificis tal i com podem comprovar també a les estacions antigues d'Aragó i de Jesús, on aquest llenguatge classicista simplificat és el predominant
Està cosntruida amb murs de rajola, forjats de biguetes de fusta i cobertes planes als cosos laterals i de tèula àrab a dues vessants al cos principal Podem trobar també un pilar de ferro colat a la sala d'espera, fos als tallers de com encara llegim a la inscripció
Pel que fa a la seua distribució interior la sala d'espera ocupa l'espai central de l'edifici, l'àrea del despatx de bitllets el cos de la dreta, mentre que el costat de l'esquerra està destinat a vivenda. Des d'allí parteix una escala que dóna accés a la vivenda situada en la planta superior
Aquesta estació va patir, al mateix temps que altres de la mateixa línia, una intervenció prou desafortunada quan l'any 1977 es va modernitzar la línia i esvan alçar les andanes, la qual cosa va suposar una modificació de les obertures, una reforma dels espais d'ús públic. També es van arrebossar tots els murs exteriors amb formigó, amb la qual cosa l'edifici va perdre el seu aspecte original. En aquest sentit la modernització no sempre suposa una incompatibilitat amb la conservació del patromoni, tal i com ens ho demostren les estacions de la línia del trenet de l'Horta Nord que, modernitzades en la dècada dels noranta, han conservat l'alçada del paviment i obertures originals, encara que han sobreelevat les andanes
També amb aquesta modificació es va enderrocar la caseta de serveis públics que encara existía

Croquis

Fotos

Plànol