Casa Consistorial

Edifici d'ús com a Casa Consistorial, de planta irregular i que fa xamfrá per un costat. Està compost per planta baixa i dues alçades, en estil clàssic. Tot el mur està pintat de verd, és llis, té sòcol de pedra, i la coberta és de teula àraba a dues aigües. La planta baixa té dues portes d'entrada de perfil rectilíni rematades amb frontons decoratius trinagulars, amb dos fanals cada un; actualment una és la porta d'entrada a l'Ajuntament de Moixent i l'altra, tancada, dóna a una oficina del consistori, que anteriorment era la vivenda de l'aguatzil. La primera planta té dos vans que seguixen l'esquema general de l'edifici; es tracta d'unes portes amb frontons triangulars que donen a un balcó corregut amb barana de ferro forjat; entre les dues està l'escut del municipi. La segona planta presenta dues finestres quadrangulars, de baixa alçada. El conjunt es remata per un frontó partit al mig que sobreix del mur.

Calendari

És una institució originària de Castella, tenint els seus antecedent al segle XIII, quan els municipis estaven governats per un Consell -assemblea general de veïns que elegien als seus representants- que rebien el nom de Justícia o Alcalde. Durant el segle XIV els Consells es transformaren en ajuntaments i es van convertir en instrument de la política centralista dels monarques castellans. Al País Valencià, la Guerra del Francés va suposar l'abolició dels furs valencians i la fi dels Consells i Universitats, sorgint al seu lloc els ajuntaments. Els regidors van passar a substituir als Jurats fins 1813, quan desapareixen. És, a partir d'aquest segle XIX, quan l'ajuntament -l'alcalde especialment- pot considerar-se el referent polític immediat dels veïns. Amb les Cortes de Cádiz es va unificar el règim local en base als ajuntaments constitucionals on, els representants municipals, dependran de l'elecció popular deixant, així, de ser càrrec hereditaris; no obstant, amb els governs absolutistes i autàrquics es reprendrà aquesta màxima.

Croquis

Fotos

Plànol