Castillo
La vila d'Artana compte amb orígens molt remots, en el seu terme existeixen restes d'assentaments humans del Mesolític, i de temps de la romanització ja es coneix la seua existència com a important vila que rebia la denominació d'Arctalia, pertanyent a l'Edetania. De l'època de la dominació musulmana existeixen poques notícies encara que se sap de l'existència, en l'actual localització urbana d'un xicotet nucli de població. Seria conquistat per a les armes cristianes per les tropes del rei Jaume I l'any 1242. Posteriorment, seria donat a Guillermo Romeu. Més tard passaria a incrementar les possessions dels ducs de Villahermosa. Va patir les revoltes morisques del segle XVI i amb l'expulsió de 1609 va quedar pràcticament despoblat. La repoblació amb cristians es va realitzar a partir de l'any 1611. Durant les guerres carlistes va ser dinamitat per ordre del General Borso di Carminati. El castell es troba en una muntanya als peus de la qual s'assentisca el nucli urbà. El seu origen es remunta a l'època romana i degué constituir una poderosa fortalesa per als habitants de la serra. Sembla que va comptar amb torres auxiliars exteriors. Va ser reformat i ampliat per àrabs i cristians fins a quedar convertit en un castell senyorial de gran port i magnificència com l'indiquen les restes trobades en el seu recinte: finestres geminades, amb les armes del senyoriu, ataurics àrabs, restes de perfectes enrajolats, etc. La torre de l'Homenatge, del Principal, aljubs i dependències de tota mena pregonen el poder dels seus senyors. De tota l'obra destaca la seua torre Major d'origen romà, octogonal i possiblement amb rematada mudèjar coneguda popularment amb el nom de Torre dels Escipiones. El castell es troba en ruïna. D'ell encara s'aprecien importants restes: grans llenços de muralla, basaments de diverses torres, aljub i altres construccions auxiliars. La torre major es troba parcialment derruïda i tan sols s'alça la seua meitat inferior. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.