Molí Nou o d'Avargues

El Molí Nou es travessat per la sèquia del fil de l'Alquibla (part de la Sèquia Comuna de Gandia); aquesta séquia ve des del Sud del Molí Canyar a Potries i una vegada travessat el Molí Nou es dirigeix al Molí Vell, també a Beniflà, del segle XVI, actualment reformat
La séquia assegurava un cabdal continu d'aigua per al seu us al Molí. Això es possible gràcies a la construcció i regulació de l'aigua "per mitjà d'assuts, parades i represes (...)" des dels segles XIII, Xiv i XV fins a l'actualitat
Posseeix tres voltes o cacaus d'uns 160 cm d'amples i 140 cm d'alçada i 120 cm de profunditat, una de les quals fa de vessador o ventador, que s'ajunten en una única volta o albellonada d'uns 2 metres d'altura i 3-4 metres d'amplària. En la cacau de l'esquerra queda la sagitia, ben conservada, i en la del mig, la roda d'àleps, sense quasi àleps, però ben situada i amb els alçadors (aunque no s'ha pogut confirmar totes aquestes dades)
El fet però de que no hagen dut a terme cap tipus de reforma al Molí des de que va deixar de funcionar com a botiga de mobles cal considerar que aquests elements estan encara pressents, encara que hagen pogut patir un increment al seu deteriorament
Una vegada entra la sèquia al Molí la seua corrent es emprada per al moviment de la maquinària i es divideix en dues:
- la principal, continua al caixer de la séquia sortint per baix del Molí, estant salvada a més per un pont que conduix a un petit pou
- una secundària (albellonada) surt del Molí per el costat Oest de l'edificació, va donar a un pou amb brocal superior i de nou desemboca al caixer de la séquia. Aquest ramal secundari permetia alimentar aquest pou/aljub, actualment reomplit, vessants les aigües sobrants de nou al corrent principal
Com ja s'ha esmentat part de la maquinària es troba encara al seu lloc o prop:
- Sagitia: mena de caixonada de fusta regulabre que permetia graduar l'aigua i amb això la força de la mòlta
- Roda d'àleps, encara que molt deteriorada, que servia per a transformar la força de l'aigua en impuls mecànic, que transmetia fins la roda mirtjançant l'arbre
- Encara que no apareix esmentat, cal considerar que, si els alçadors es conserven, probablement l'arbre estiga present, encara que no al seu lloc sinó tombat. La neteja de la sèquia i de la cacau permetria esbrinar el parador d'aquest i altres elements
Les dues moles són catalanes, trobant-se soterrades; s'empraven fonamentalment per a dacsa, la qual cosa explica que no es substituïren per les franceses, de més pesants. Sendra esmenta que estava a més dotat de un rodet per a arròs; es possible que es trobe soterrat junt amb les moles principals. Tanmateix el mecanisme va arribar a funcionar amb energia elèctrica des de 1945. No es troben restes visibles del llavador del gra ni de l'assecador, encara que es possible que es troben soterrats. El primer se solia situar junt a la séquia, mentre el segon a la zona més solejada del recinte. L'estructura més tradicional va ser complementada per altra de més moderna, que es troba íntegrament a la vista. Maquinària distribuïda en planta baixa i dos pisos; per a poder acollir-la tota es va fer un recrescut localitzat, perfectament observable des de l'exterior. No tan sòls trobem la maquinària, sinó fins i tot es conserven les corretges que transmetien l'energia i permetien el seu moviment, així com les escales de fusta que en
permitien l'accés a cadascun dels estrets pisos sense emprar les escales principals del molí. Es poden distingir elements com:
- la limpia i sesser, que va substituir al llavador del gra. Es tracta d'un element rotatori que separava el gra bo del fallat i de la pedra; amb una corrent d'aire s'assecava el gra mullat
- gronces: que recullen el gra net sense moldre. Són regulables
- canalons: porten el gra des de les gronces fins a les moles
- Torn: mena de cilindre hexagonal. Girava sobre un eix horitzontal i que garbellava la farina i la separava, substituint el mateix procés manual
La resta de l'edifici consistix al que pot anomenar-se com a dependències auxiliars o complementaries:
1. sala d'emmagatzemament principal a la planta baixa i pis superior,
2. zona de forn: relacionada amb la crema d'elements sobrants del procés de molta. De fet, segons esmenta F. Sendra de fonts orals fins 1945 existia una xemeneia relacionada amb la incineració de les pallorfes de l'arròs. Sembla que queden encara restes de la seua base
3. Quadra amb accés lateral independent del principal
4. Elements relacionats amb vivenda: cuina, bany... estan molt transformats per la variació d'usos
Tots aquests elements són els que es voran més afectats per la reforma. Com a tipologia constructiva resulta molt clara la seua relació amb les estructures d'alqueria dels segles XVIII i XIX: edifici amb dos pisos, rectangular, amb dues navades. La coberta a dues aigües amb estructura de fusta i teula àrab sobre canyís, encara conservada. Aspecte macís com correspon a un edifici d'aquestes característiques, amb poques i petites obertures, encara que amb el temps s'han obert algunes més, però sense aconseguir trencar el seu majestuós aspecte, que amb l'obra de reforma no s'hauria de perdre. A la banda Oest de l'edificació resulta visible el recrescut, que cal posar en relació amb la necessitat de col·locar nous elements de maquinària. Els materials emprats són variats: maçoneria irregular, reforçaments amb rajola, carreus, en algun lloc tal vegada tàpia

Croquis

Fotos

Plano