Tornar

Castillo de Aledua

IGPCV
46.156-9999-000002
Denominació
Castillo de Aledua
Municipi
LLOMBAI
Comarca
LA RIBERA ALTA
Província
València
Localització
Despoblado de Aledua
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Declaración de entorno
Data Signatura Acte
12/02/10
Data Publicació DOGV
05/03/10 Vore DOGV
Data Publicació BOE
23/09/10
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación de entorno
Data Signatura Acte
25/09/08
Data Publicació DOGV
21/10/08 Vore DOGV
Data Publicació BOE
07/11/08
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
28/05/01
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010636
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

Aledua és un despoblat del terme de Llombai que ha donat nom a la partida situada en el marge esquerre del riu Magre. Els orígens de Llombai semblen remuntar-se a l'època romana, tal com ho testifiquen les restes de làpides i inscripcions que allí s'han trobat. En 1238, Llombai va ser conquistada per les tropes de Jaume I i ja apareix ressenyada com una alqueria musulmana. Les notícies que es conserven de l'antic lloc d'Eleydua, ara Aledua són anteriors a les de Llombai. El rei Sr. Jaime va donar Aledua deu mesos abans que Llombai i un any abans que capitulara València. L'any 1364 Berenguer Fabra i Jayme Escrivá Cavalleros, eren Senyors d'aquest poble, segons consta en el llibre 4t del Real Patrimoni guardat en l'arxiu de la Baylia general de València, en que el seu filie 141 es conserva una memòria de diverses donacions i alienacions fetes pel Rei Don Pere II, i entre elles es llig: que estant el referit monarca a València a 2 d'octubre de 1364, va donar a don Pedro Boyl, per a ell i per als seus, per sempre, la jurisdicció criminal en els Moros del Lloc d'Alcacer, que era dels hereus de Ramón Castellá, i en els quals del Lloc d'Aledua que era de Berenguer de Fabra, i de Jayme Escrivá, cavallers, retenint-se els crims dignes de mort. En el privilegi que es conserva en el foli 183 del Llibre 4t del Real Patrimoni guardat en l'Arxiu de la Baylia de València es llig que el Rei Don Joan I trobant-se a Saragossa el dia 8 d'abril de 1391 va vendre per 5500 sous a Eymerique de Centelles, cavaller, Conseller i Camarlenc seu i als seus, i per a qui ell, o ells volgueren, però a Carta gràcia, el mer imperi i Jurisdicció suprema d'Aledua i dels seus termes i pertinences, així sobre els Christianos, com sobre Sarraïns, així sobre els homes i les dones, que habiten en aquest lloc situat en el Reyno de València dins dels termes i jutjat de la vila d'Alzira, excepte el crim de Plagi o de Collera. Va fer el Rei Don Joan 1r aquesta venda per la necessitat que tenia de recollir diners per a pagar el dot de la seua filla la Infanta Donya Violante, i la va autoritzar Berenguer de Burguetes Secretari del Rei i Notario Público en tots els seus dominis. Si atenem el Privilegi expedit pel Rei Don Pere II el dia 14 de setembre de 1336 no podrem menys dir que va ser nul·la la sobredicha venda del mer imperi i Jurisdicció Suprema del Lloc d'Aledua, per trobar-se aquest dins dels termes de la Vila d'Alzira, als quals havia declarat el Rei Don Pere II inseparables de la Corona encara en el cas d'utilitat notòria i necessitat urgent. Més el Rei Don Joan I sense reparar en això, ni en el jurament que sobre això havia prestat al temps de pujar al tron, no solament no va revocar la venda a carta gràcia del mer imperi i jurisdicció suprema d'Aledua, si que la va confirmar donant-li la fermesa i perpetuïtat que mancava. Testifica aquest fet el Privilegi que es conserva en el foli 204 del Llibre 34 de Jurisdiccions de certs Barons que es guarda en l'Arxiu de la Baylia General de València. Consta en ell que el Rei Don Joan I trobant-se a València el dia 14 de març de 1393, i atesos els molts i agradables serveis que li havia fet Eymerique de Centelles, i als quals li feia i esperava que li fera, va renunciar a la carta de gràcia amb què li havia venut el mer imperi i la jurisdicció suprema d'Aledua i al dret que tenia de llevar-la, i la va fer perpètua, concedint a aquest cavaller i als seus successors, que posseïren tot el que s'ha dit perpètua i irrevocablement, i feren d'això el que fora de la seua voluntat, jurant per Déu i els seus sants Evangelis que mai intentaria cosa alguna contra aquesta venda, ni contra la gràcia present. No expressa l'anterior Privilegi si Don Eymerique de Centelles era Senyor Territorial d'Aledua, però pot conjecturar-se que ho era, per haver-ho sigut el seu hereu i successor del mateix nom i cognom. En el foli 438 del Llibre Gran de les Franqueses de la ciutat i Reyno de València, consta que el Rei Don Joan de Navarra celebrant Corts als valencians, com a lloctinent del seu germà el Rei Don Alfons III a instàncies de Do Eymerique de Centelles, va concedir als veïns del seu lloc d'Aledua les mateixes Franqueses que el seu germà havia acostumat concedir a altres pobles. Va expedir aquesta gràcia el dia 28 d'abril de 1438, sent aquesta una prova decisiva que en aquesta època era Senyor d'Aledua el mateix que ho era de Llombai. Encara que Don Eymerique Centelles va arribar a ser Senyor de Llombai, Aledua, Alfarp i Catadau, abans de la meitat del segle XV, no es coneix cap document que expresse aquesta reunió fins a l'any 1451. Segons escriptura judicial de venda atorgada davant el Tribunal de la Governació el dia 21 de maig de 1451 i a instàncies de Berenguer de Cardona procurador del noble Mossen Guillem Ramón Centelles, es van vendre a aquest per preu de trenta mil i sis-cents florins la vila de Llombai i els llocs d'Aledua, Alfarp i Catadau, anomenats la Foya de Torralbes, com a béns del noble Mossen Eymerique de Centelles. Posteriorment Violante Centelles vídua i hereua de Guillem Ramón de Centelles va vendre la baronia de Llombai a Don Joan de Borja primer Duc de Gandia en 1494. Francisco de Borja, el sant, va ser primer marqués de Llombai, per cessió de l'emperador Carles V d'Augusta, ciutat alemanya el 7 de juliol de 1530, i va tindre per fill primogènit a Carlos de Borja segon marqués de Llombai, primer Baró d'Aledua, cinqué Duc de Gandia, pel seu matrimoni amb Donya Magdalena de Centelles única filla de Don Francisco, i hereua del seu germà, únic home, i últim Conde d'Oliva, Don Pedro Centelles, per aquesta senyora li van recaure els llocs de Catadau, Alfarp i Aledua. Don Carlos segon marqués de Llombai va atorgar l'escriptura de població de Llombai i Aledua en 1611, passant-se a viure a Llombai els cristians que habitaven Aledua, despoblant-se aquesta. Durant la revoltes de moriscos de principis del XVII, Llombai va ser escenari de la persecució dels rebels que van oferir notable resistència en aquestes terres. Alfarp va quedar despoblat en expulsar-se a les 40 famílies de moriscos que habitaven el lloc. En el transcurs de la guerra del Francés, Llombai va ser centre d'activitat de la guerrilla; durant les guerres carlistes, les tropes del Pretendent es van refugiar en diverses ocasions en la població. El castell es troba en el marge esquerre del riu i està assentat sobre un pujol. Actualment es troba en estat d'abandó. És de planta rectangular i des del seu centre s'alça una torre, que és la que millor ha resistit el pas dels anys. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.