Estació del Fc. Alcoi-Gandia Xitxarra
- Denominación
- Estació del Fc. Alcoi-Gandia Xitxarra
- Municipio
- ORXA (L')
- Comarca
- EL COMTAT
- Provincia
- ALICANTE
- Localización
- C/ Estació s/n
- Barrio
- Les Deveses
- Fecha construcción
- 1884
- Fecha transformaciones
- Segona meitat del segle XX.
- Acceso tradicional
- C/ Estació s/n.
- Nuevo acceso
- C/ Estació s/n.
- Edificio instalación
- Estació de ferrocarril.
- Estado contexto
- Semiruïna.
- Referencia catastral
- 01
- Tipología
- Edificios - Edificios dotacionales - Edificios del transporte - Estaciones ferrocarril
- Autor
- MANUEL CERDÀ (DIR.) ELISA BENEYTO, MANUEL CARRERES, IVÁN ESBRÍ, MARIA DE LOS LLANOS IBORRA, LUIS VIDAL.
- Fecha
- 30/09/09
- Notas
- El Tren "Xitxarra" que realitzava el trajecte Alcoi-Gandía, tenia generalment tres vagons de passatgers, en ell cabien unes 20 ó 25 persones, no obstant això, l'últim vagó, anava buit generalment per l'escassa seguretat a causa dels precaris enganxes entre ells. La força motora del "Xitxarra" es quedava de tant en tant a mig fer quan havia de pujar costes a causa de l'abrupte del trajecte entre Alcoi i Gandía. Això suposava que els passatgers havien d'eixir dels vagons i caminar al costat d'ells amb la finalitat de que la locomotora no haguera d'arrossegar massa pes. Els passatgers aprofitaven el passeig per a arreplegar pinyes de les pinedes properes per a tirar-los a la caldera de la locomotora i així augmentar la seua potència. El pas pel Barranc de l'Infern entre L'Orxa i Villalonga, era un dels accesos més dificultosos del recorregut, el desnivell arrivaba als 530 metres. El preu del billet des d'Alcoi era de 2,70 pessetes en segna classe. La Generalitat Valenciana va declarar en 2007 la llera i tot l'entorn del Barranc de l'Infern, "Paratge Protegit".
Antic moll de l'estació de tren de la via Gandía-Alcoi.
L'estació de L'Orxa s'inclouria dins de les conegudes tipològicament com estacions intermèdies.
Les seues instal·lacions posseïen el servici de viatgers i mercaderies i adjacent a l'edifici de l'estació, cantina, lavabos, dipòsit d'aigua i moll de càrrega.
L'edifici de l'estació fou construït amb un estil clasicista europeïtzant, i amb una mentalitat funcionalista, consistent en abaratir costos decoratius per invertir-los en qualitat de materials.
És tracta d'un únic pavelló de planta rectangular de dues navades paral·leles a la façana i a l'andana. Els murs estan realitzats en maçoneria. Disposa l'estació de planta baixa, amb coberta de teula plana a dos vessants als trams llargs.
Tant a la façana anterior com a la posterior, molt simètriques, s'obrin sis carrers verticals de buits alineats. A les façanes laterals trobem un carrer d'una sola finestra d'arc de mig punt. L'escassa decoració exterior de les façanes es redueix a les cantoneres de carreus, que van del sòcol a la cornisa i a la motluració pintada en el perímetre de portes i finestres.
A la façana que mira cap l'andana i les vies, només hi ha tres portes exteriors, corresponents a donar eixida a les vies als viatgers, des de la sala d'espera i des de les diferents dependències.
La distribució interior de l'edifici és la següent: La sala d'espera i les taquilles estan emplaçades a les portes centrals de l'edifici, als flancs del mateix es disposaven el despatx del cap d'estació i del factor.
L'edifici tenia antigament, adjacent i en paral·lel a les vies, dues xicotetes edificacions en pedra i rajola a dues aigües; l'una feia la funció de cantina, al costat del jardí que encara es pot veure. L'altra era una estança per guardar materials, al costat dels urinaris.
Proceso
Els liberals emigrats a Londres difonen els avanços de la "màquina de vapor" i la seua aplicació al transport, així l'aparició de les primeres foneries de ferro angleses, en la darreria del segle XVIII, permeté la construcció de maquinària metàl·lica pessant, així com la seua aplicació al món de l'arquitectura i l'enginyeria. La instal·lació dels "camins de ferro" va modificar el paisatge rural, eixamplant les ciutats i pobles, i deixant una pregona i duradora petjada en béns d'equip i en la fabricació de locomotores. El ferro es caracteritzava per la resistència i pel barat cost que suposava, front als materials tradicionals, per aixó, es convertí en el principal material del nou transport aparegut l'any 1825, el ferrocarril.
Calendario
En la dècada de 1880-1890 es van projectar dos ferrocarrils de via estreta que acabarien amb l'aïllament d'Alcoi, al trobar una eixida al mar per Gandía, van construir un total 54 km de via estreta (FEVE), des del tram/branc "Gandía-Alcoi". El "Xitxarra" va ser inaugurat en 1884 i durant molts anys va ser l'únic mitjà de transport per a moltes poblacions i servia per a transportar la producció de la ciutat industrial d'Alcoi fins al port de Gandia, però la competència de la carretera i les dificultats econòmiques van acabar per abocar la línia al tancament. El ferrocarril va ser reconegut popularment com el "Tren dels Anglesos", ja que va ser construït també per la companyia anglesa "Harbour Company Limited", i circulava tot encaixonat entre una zona estreta i muntanyenca, seguint el curs del riu Serpis, entre Villalonga i L'Orxa per un tram conegut com "el riu Avall" o Barranc de l'Iinfern. En el camí es pot trobar amb vells baixadors, l'antiga casa dels obrers del ferrocarril i diversos túnels tallats en la roca viva, com el de la Mare de Deu i el tunel de la Pedrera, algun d'ells, com l'últim, és espectacular per la seua longitud i disposa de sobreeixidors. Allí, a l'estació, els conbois s'aturaven assedegats per omplir calderes i així poder superar la marxa ascendent per la Vall de Perputxent fins Beniarrés, estona que els viatgers aprofitaven per estirar les cames. Durant la construcció del tram entre L'Orxa i Beniarrés el túnel nº3 s'enderrocaria, degut a problemes del terreny i soterraria varis treballadors, el que ocasionà el desviament del recorregut. Va deixar de funcionar fa uns quaranta anys.
Croquis
Fotos
Plano