Casa Consistorial

Edifici de tres plantes, utilitzat en l'actualitat com Ajuntament, de planta irregular, amb un lateral mitger i dos façanes.
L'entrada principal és accessible per mitjà de tres arcs de mig punt, així com la façana lateral, que segueix el mateix esquema.
Les baranes rematen el primer pis de la façana principal i lateral.
El tercer i últim pis, alterna dos i tres finestres d'arc de mig punt.
Rematat tot el conjunt per una teulada a quatre aigües, de teula roja àrab.
Tot l'edifici està molt restaurat.

Procés

Edifici on s'hi troben les oficines de la corporació que porta al seu càrrec la representació, administració i govern d'un municipi, composada per l'alcalde i els concejals. Sol estar-hi situat al centre de la població, a la plaça del poble ja que, junt a l'església, conformen l'epicentre de poder d'una localitat.

Calendari

És una institució originària de Castella, tenint els seus antecedent al segle XIII, quan els municipis estaven governats per un Consell -assemblea general de veïns que elegien als seus representants- que rebien el nom de Justícia o Alcalde. Durant el segle XIV els Consells es transformaren en ajuntaments i es van convertir en instrument de la política centralista dels monarques castellans. Al País Valencià, la Guerra del Francès va suposar l'abolició dels furs valencians i la fi dels Consells i Universitats, sorgint al seu lloc els ajuntaments. Els regidors van passar a substituir als Jurats fins 1813, quan desapareixen. És, a partir d'aquest segle XIX, quan l'ajuntament -l'alcalde especialment- pot considerar-se el referent polític immediat dels veïns. Amb les Cortes de Cádiz es va unificar el règim local en base als ajuntaments constitucionals on, els representants municipals, dependran de l'elecció popular deixant, així, de ser càrrec hereditaris; no obstant, amb els governs absolutistes i autàrquics es reprendrà aquesta màxima.

Croquis

Fotos

Plànol