Núcleo Histórico Tradicional de Torralba del Pinar

Torralba del Pinar és una població fortificada d'origen islàmic que apareix en la documentació cristiana des de 1262. Encara que investigacions recents parlen d'un nucli de població habitada per cristians vells, des d'almenys el segle XIV (TAMBORERO CAPELLA). Estudis realitzats parlen d'un origen romà o anterior del municipi; segons la toponímia (Turris-is/alba; ¿colònia fortificat, castell). A més, s'han trobat en les proximitats una moneda romana així com un ¿pondus¿ ibèric (NEBOT CALPE). Torralba posseeix una planta urbana circular, amb un entramat de carrers estrets que formaven un perímetre defensiu al voltant d'una antiga torre central. No existeix un estudi rigorós que parle d'aquesta torre. Les úniques proves que parla de la seua existència són les fonts orals, escrites (documents notarials del segle XIV) i la toponímia del lloc, ja que, on suposadament s'alçava la torre se'l coneix com el carrer de la Torre. En l'actualitat, a part de la fesomia urbana medieval, es conserven restes arquitectòniques de l'amurallamiento medieval. Apareix un llenç al costat de l'església, i un altre un poc més allunyat en la part inferior d'una casa on es localitzen espitlleres. Tots dos trams són de fàbrica de maçoneria (NEBOT CALPE, ULLOA CHAMORRO). Una altra resta a destacar és l'arc de mig punt que apareix en un edifici. En el seu interior posseeix un corral format per arcs apuntats. Totes dues estructures, datades en època medieval. Estudis parlen de l'arc de mig punt com la porta d'accés a l'antiga església (NEBOT CALPE). Els arcs apuntats del corral, podrien formar part d'un antic edifici públic medieval o llotja. El municipi posseeix una almàssera i un forn morú, tots dos sota una titularitat pública. En l'actualitat els edificis que els alberguen han estat reformats en els últims anys igual que el forn i l'almàssera. Tots dos formarien part de les instal·lacions públiques d'època medieval. Forn del qual no es pot veure la seua cambra de cocció perquè la porta està bloquejada. Aquesta obertura és de ferro amb el seu al voltant de parets de rajola cuita travats amb ciment. Annex a l'entrada, a la dreta, un estret habitacle de parets de mampuestos revestits de ciment i sostrada arquejada de rajola cuita i un banc corregut paral·lel a la paret. En aquest lloc es deixaven les cistelles amb el pa que s'anava a enfornar. Des del carrer s'accedeix a un recinte situat en els baixos de l'edifici, en la paret del propi forn, de mampuestos travats amb morter de calç i pegats de ciment, es troba l'obertura de la cambra de combustió, actualment segellada amb rajola buida. Actualment aquest espai està destinat a dependències municipals. Desconeixem les dimensions i la morfologia perimetral d'aquest. Aquesta estructura sembla haver sigut restaurada al llarg la seua història. El forn porta sense funcionar aproximadament 30 anys. L'almàssera/almàssera, ho compon un basament circular de pedra, amb vorell i canaló, de 2 m. de diàmetre i uns 0,30 m. d'alt. En el centre s'allunya un eix de ferro vertical, al qual se li adossa els rulos de pedra per a la moltaa de l'oliva i el travesser de fusta en la seua part superior. L'eix posseeix en cada extrem els rotors que comuniquen amb les dinamos situades en la paret que feia funcionar mecànicament l'almàssera. Relacionat amb el molí es localitza el sistema de premsatge, mitjançant dues premses de ferro, en una placa en la seua part superior es pot llegir: ¿TALLER DE CONSTRUCCIÓ ALEJANDRO DONAY. VALÈNCIA¿. L'església parroquial de la Transfiguració del Senyor, és una obra de finals del segle XVII i principis del segle XVIII. S'alça en la part meridional de Torralba. La tradició oral parla que en la construcció del campanar i de la nau central es van utilitzar els carreus de l'altra que existia en la part alta del poble. L'edifici, de planta rectangular o basilical d'una sola nau i un campanar contigu a la nau. Els murs són de mampuestos combinats amb carreus. En la part superior apareixen contraforts adossats als murs que sostenen la volta. La coberta és de dues aigües. La façana principal posseeix un pòrtic auster de clar motius barrocs. El campanar, de planta quadrada, on apareix el rellotge, és de similar fabrica que la nau. La part alta, recentment restaurat, està alçada amb carreus. En el seu interior, la nau central presenta capelles laterals. Les parets recentment pintades amb colors vius. L'ornamentació predominant ho formen motius vegetals. En la capçalera es troba el presbiteri. La cúpula, limitat per una volta de canó, està dividida per nervadures amb la clau en la seua centre en forma de floró. L'altar major el presideix un retaule de recent creació. En les remodelacions realitzades es va destruir l'antic pòrtic, la capella de comunió i es va remodelar l'antic paviment de rajoles cuites per lloses hidràuliques.

Croquis

Fotos